#llibrenegre 1883, Cels Gomis, poema “La pàtria de l’home” a “L’Avenç”

http://www.elpunt.cat

1883, Cels Gomis, “La pàtria de l’home”, poema a L’Avenç

La pàtria de l’home

No canto, no, la pàtria catalana
que s’estén del cim dels Pirineus
fins al Mediterrà, dins quines ones
tranquil·la banya sos robustos peus.

No canto, no, la pàtria de l’iber
ni tampoc la del celta primitiu
que no és pàtria de l’hom la limitada
per alterosa serra o fondo riu.

La pàtria que jo canto és la del geni,
i la pàtria del geni és tot lo món,
com les obres pel geni produïdes
de la humanitat tota també són.
No pregunteu d’on són Homer i Dante,
Shakespeare, Schiller, Cervantes, l’Albanès,
Apel·les, Miquel-Àngel i Cànova,
Murillo, ni Rafael, ni el Veronès:
Ni vulgueu saber a on varen nàixer
Demòstenes, Esquil ni Plató
Ni Sòcrates, ni Kant, ni Galileu,
Ni Gutemberg, ni Newton ni Colom;

I deixeu que hagin nat allà on se vulga
Stephenson i Watt, Morse i Franklin,
Fulton i Faraday i Livingstone,
Laplace i Bell, Edison i Darwin.

Llurs noms omplen la terrestre esfera,
de llurs obres tot hom s’ha aprofitat;
no hi ha nació que pugui confiscar-les
dintre de son terreny limitat.

Com pel geni, per l’hom no deu haver-hi
fronteres que el separin en lo món:
sent-ne fills tots de la mateixa terra
de la mateixa pàtria tots ne són.

Lo jorn en què los homes germans sien
ja més fronteres en lo món hi haurà,
i la pàtria de l’hom per únics límits
l’espai que la rodeja ne tindrà.
L’Avenç, 1a època, número 11, febrer de 1883, Barcelona, pàgines 125 i 126.

Cels Gomis, La pàtria de l’home
Cels Gomis (1841-1915) va néixer a Reus i amb els anys esdevingué un dels més destacats folkloristes del país, alhora que participava de les idees i dels moviments internacionalista i catalanista. Va treballar com a enginyer de camins, canals i ports, després d’estudiar-ne la carrera, a partir de 1850, a Madrid. El 1862 torna a Catalunya i participa activament en la Revolució de Setembre amb els republicans federals. Coneix Valentí Almirall durant l’assalt a l’Ajuntament de Barcelona, de qui va ser amic tota la vida malgrat les discrepàncies ideològiques. El 1869 participa en l’aixecament federal de setembre i s’ha d’exiliar a Ginebra. Va ser un dels homes de l’Aliança de la Democràcia Socialista i de la Internacional i, el març de 1870, s’instal·la a Madrid on va ser secretari del consell de redacció de La Solidaridad. Després del Sexenni, no es dedica a l’activisme polític, tot i que col·labora en diverses publicacions anarquistes, com El Productor, Acracia i La Tramontana, de la redacció de la qual en formà part. El 1876 torna a Barcelona i es dedica bàsicament a l’estudi del folklore, i el 1909 deixa la seva feina d’enginyer i passa a treballar com a director literari de l’editorial Seguí de Barcelona. Aquest poema parteix de les idees internacionalistes que l’autor tenia en el moment de la seva publicació, defensant un món sense fronteres en què el saber esdevingués l’única bandera.
(Samper, 2013)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *