#llibrenegre 1871, Josep Anselm Clavé, versió catalana de “La Marsellesa”

1871, Josep Anselm Clavé, versió catalana

La Marsellesa
I

A l’arma, a l’arma, fills del poble,
lo jorn de glòria ja ha arribat!
Pels tirans alça xusma innoble
sos pendons enllotats en sang.
Oïu, oïu, com fer udola
l’esbars famèlic d’eixos llops.
Lo poble apura el fel a glops
i encès de ràbia i el cor tremola.
A l’arma, ciutadans!
Alcem lo sometent!
Lo airat jovent
banya ses mans
en sang de vils tirans!
Trosseja coratjós
lo poble
son jou ignominiós!

II
Fills de la terra catalana,
abans morir que ser esclaus!
Sona ja l’alarmant campana!
Muïren ja els opressors malvats!
De nou a indigne vassallatge
vol enjunyir-nos bando (sic) astut:
Malhaja el poble si un minut
suporta estúpid tal ultratge!
A l’arma, ciutadans!
Alcem lo sometent!
Lo airat jovent
banya ses mans
en sang de vils tirans!
A l’arma, a l’arma, fills del poble,
lo jorn de glòria ja ha arribat!

III
Rompem la inèrcia que ens degrada!
Lo poble lliure és poble fort.
Llibertat, llibertat aimada,
en ton foc s’han templat ja els cercs!
Baix tos pendons, cantar victòria
podrem al fi de greus fatics;
i a l’expirar tos enemics
veuran ton triumfo i nostra glòria.
A l’arma, ciutadans!
Alcem lo sometent!
Lo airat jovent
banya ses mans
en sang de vils tirans!
Avant lo poble denudat!
Lluitem per nostra llibertat!
Avant lo poble!
Lo jorn de glòria ja ha arribat!
Avant!

(https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Marsellesa)

La Marsellesa de Clavé
Josep Anselm Clavé (1824-1874) és l’autor d’una versió en català del cant revolucionari francès La Marsellesa, una versió que va arrelar a fons en les classes populars catalanes durant el Sexenni Democràtic. D’esquerres i republicà, mantingué una fluïda relació d’amistat i militància amb Narcís Monturiol i Abdó Terrades, amb qui fundà el primer periòdic qualificat com a «comunista». Els tres esdevindrien els principals promotors i difusors, junts amb Joan Rovira i altres, de les idees cabetianes que portaren centenars d’utòpics europeus a fundar una comunitat icariana a Texas seguint les teories d’Étienne Cabet i el seu llibre Viatge a Icària que Narcís Monturiol i Francisco J. Orellana traduïren al castellà. A començament dels anys 40 del segle XIX, Anselm Clavé participà en les diverses revoltes que es desenvoluparen a Barcelona, pel que acabà a la presó de la Ciutadella. En sortir-ne, dedicà la seva vida a la difusió de la música i la lluita cultural entre les classes populars i esdevingué un dels principals impulsors del desenvolupament i l’expansió de les societats corals que tingué lloc sobretot a partir de 1850. En la dècada dels seixanta del segle XIX, va fer classes de cant a l’Ateneu Català de la Classe Obrera, on tingué Josep Llunas com a deixeble.
(Cabet, 1985; Poblet, 1973; Canadell, 2016)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *