Josep Llunas: “Castanyes i panellets”, poema de 1888

Imatge de Jorge Garcia Polop.

104. Castanyes i panellets

Som a Tots Sants, i en tal diada
regnen los costums aquests:
tothom fa la castanyada,
consumint-se a la vetllada
castanyes i panellets.

Lo burgès que sens consciència
el treballador explota,
servint la ganància tota
per augmentar sa opulència,
i que amb sos despòtics fets
a tot lo món desafia;
té per celebrar aquest dia
bons i abundants panellets.

L’obrer que sense galvana
treballa tot l’any seguit,
que té d’anar mal vestit
i encara ha de patir gana,
i es consumeix les entranyes
recordant sa trista sort;
aquest passa el greu conhort
amb unes quantes castanyes.

Lo rector fresc i cepat
que predica amb gran fal·lera,
logrant d’aquesta manera
conquistar lo seu ramat;
com que es guanya molts ralets
fent son negoci amb la llana,
amb satisfacció galana
menja els millors panellets.

Lo pobre mestre d’escola
que per inculcar la ciència
sacrifica sa paciència
i tot lo dia s’amola,
i ha passat moltes campanyes
treballant sense cobrar;
l’infeliç té de menjar
esclofolles de castanyes.

Lo polític pastanaga
que de talent no en té mica
i per l’art de la trafica
ocupa un puesto amb gran paga;
sos desitjos satisfets
veu en aquesta diada;
puix té en taula ben parada
vins, licors i panellets.

I el poble que produeix
i ha de passar pena amarga
per a suportar la carga
d’un govern que l’oprimeix;
per causes ben poc estranyes
que tothom ja coneix prou,
dels tirans sofreix lo jou
i va rebent les castanyes.


Pepet Simpàtic

La Tramontana, núm. 386, 2 de novembre de 1888, pàg. 4.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *