Prendre la paraula
jordimartifont
#llibrenegre 1842, Abdó Terrades, “La Campana”
1842, Abdó Terrades, cançó
La Campana
Ja la campana sona,
lo canó ja retrona…
Anem, anem, republicans, anem!
A la victòria, anem!
Ja és arribat lo dia
que el poble tant volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
Ja la campana sona…
La bandera adorada
que jau allí empolvada,
correm, germans, a l’aire enarbolem!
Ja la campana sona…
Mireu-la que és galana
l’ensenya ciutadana,
que llibertat nos promet, si l’alcem.
Ja la campana sona…
Lo garrot, l’escopeta,
la falç i la forqueta,
oh, catalans!, amb valor empunyem!
Ja la campana sona…
La cort i la noblesa,
l’orgull de la riquesa,
caiguin d’un cop fins al nostre nivell!
Ja la campana sona…
La milícia i lo clero,
no tinguin més que un fuero:
lo poble sols d’un altre és lo rei
Ja la campana sona…
Los públics funcionaris
no tinguem amos varis:
depenguem tots del popular congrés.
Ja sona la campana…
Los ganduls que es mantenen
del poble i luego el venen,
morin cremats, sinó pau no tindrem.
Ja sona la campana…
Un sol pago directe
i un sol ram que el col·lecte:
tothom d’allí serà pagat com deu.
Ja sona la campana…
Que pagui qui té renda
o bé alguna prebenda:
lo qui no té tampoc deu pagar res.
Ja sona la campana…
Lo delme, la gabella,
lo dret de la portella.
No, jornalers, mai més no pagarem!
Ja la campana sona,
lo canó ja retrona….
Anem, anem, republicans, anem!
A la victòria, anem!
(Ainaud, juny 1979: 66-67)
La Campana d’Abdó Terrades
El text que obre el Llibre Negre és una cançó republicana escrita pel figuerenc Abdó Terrades (1812-1856) anomenada La Campana que va esdevenir himne de múltiples revoltes i lluites desenvolupades des de les esquerres catalanes durant el segle XIX. La música s’atribueix, tot i que no està demostrada la seva autoria, a Josep Anselm Clavé. El caràcter subversiu d’aquesta cançó, que va ser cantada per republicans, federalistes, catalanistes i anarquistes, va convertir-la en un himne revolucionari que va ser perseguit per les autoritats, arribant a l’empresonament d’algunes de les persones que la cantaven. El seu autor va fundar, a Barcelona l’any 1842, el periòdic de propaganda política El Republicano i va ser l’autor de la comèdia antimonàrquica El Rei Micomicó. El mateix 1842, fou elegit alcalde de Figueres, però les autoritats espanyoles no acceptaren la seva elecció perquè es negà a jurar lleialtat a la regència d’Espartero. L’elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades i, després de ser empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres, es va haver d’exiliar a Perpinyà. Des d’allà, redactà el Pla de la Revolució, un programa republicà que es popularitzà gràcies a la cançó.
(Ainaud, juny 1979: 66-67; Terradas, 1987)
(https://vimeo.com/51625072)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!