Fuerza Nueva contra “Els Segadors”, ara sense el Blas

Los Planetas i El Niño de Elche, que s’han posat el nom de Fuerza Nueva per anar plegats, grandíssims artistes i anarquista el segon, fan una cançó de rèplica antinacionalista, diuen, a «Els Segadors». Fins a aquí, tot correcte i bonic. Ara bé, t’ho mires i ho escoltes i ai…

Diuen que utilitzen una carta de l’ERAT (Exèrcit Revolucionari d’Ajuda als Treballadors) per a la lletra. L’ERAT és un dels grups que a l’Estat espanyol podríem situar dins de l’autonomia obrera i que, al 1980, rebé el suport dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) en diversos judicis a què foren sotmesos els seus membres i, alhora, defensaren que el grup s’havia situat dins l’estratègia independentista de resistència i d’enfrontament amb l’Estat. De fet en els seus comunicats des de la presó de Segovia d’aquell moment parlaven de Països Catalans i en demanaven la independència. Molt curiós que coneguin (tan malament) l’ERAT i desconeguin amb qui coincideix el seu propi nom, Fuerza Nueva…

La lletra diu que Barcelona té molts funcionaris «para prender tus proletarios», suposo que es refereix a ara perquè la cançó no és un cant a les lluites dels setanta, que només utilitza entenc jo, o potser s’hi acaba convertint. Si parlés d’ara, demostrarien no saber tampoc que Catalunya avui es l’espai de l’Estat amb menys funcionaris, en fi… tòpics un darrere l’altre fets des del cap d’algú que no feia tant de tuf.

Però on més tufeja la cançó és en la revisitació no dels Segadors sinó de Solé Tura, penosament reviscolat després de la lectura d’un paràgraf que fa pena de llegir:
«Perdidas van tus conquistas
en manos catalanistas
al servicio del Estado
del Fomento del trabajo.»
Ha quedat clar? Doncs així mateix, els catalanistes són els de Foment del Treball. I punt. Penós.

Revisitar un himne sempre és complicat i desconèixer, tal com ells fan, qui era l’autor de la lletra que tothom canta, potser no tant, però aquesta nova lletra en nega una que deu ser negada, també, per «catalanista». El pobre Emili Guanyavents, el poeta anarquista autor de la lletra d’«Els Segadors», torna a desaparèixer ara a mans dels moderns anticatalanistes. Quina vida…

Tot i això, la cançó els ha quedat bonica però feta avui parla el llenguatge dels amos i això ho fa grinyolar tot. Com pots parlar de presó i oblidar qui avui, també, està pres? Com pots fer el tema com a creador i oblidar qui és avui a l’exili per crear? Com pots acusar el catalanisme (només) d’estar al servei de l’Estat quan l’Estat real l’intenta destrossar-lo de totes les formes possibles?

Feta avui, la cançó és un maó més en el nacionalisme d’estat, espanyol, de l’estat que existeix, l’espanyol, en què bona part de les esquerres, espanyoles, viuen tan bé quan afegeixen, dit que són espanyoles o espanyolistes, que sí però el que ells volen és el federalisme, el socialisme o l’anarquia. I algú podria dir que em passo i que no m’aclareixo però auguro que el tema correrà, perquè és bo, i fins i tot no m’estranyaria que algú d’aquests que volen netejar la imatge pública d’Espanya a l’exterior els digui si la volen tocar a algun gran auditori internacional… No ha passat i potser no passa però té tots els números per a la rifa. I dit això, corro a reescoltar «Informe para Costa Rica», «antes de que…»

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *