Glorioses jornades de juliol. Cent deu anys d’una revolta antimilitarista 10 (2 d’agost)


Dilluns 2 d’agost, tothom tornà a la feina i els burgesos pagaren la setmanada a tothom. El PSOE, que havia anunciat una vaga general a tot l’Estat, no la va convocar i les primeres notícies referents a la revolta en la premsa espanyola parlaven d’una revolta separatista, una estratègia convenientment apamada per tal que el proletariat de la resta de l’Estat no donés suport als revoltats de Barcelona. Aquesta era una estratègia del ministre Juan de la Cierva que va tenir un cert èxit. El mateix Manuel Buenacasa, a “El movimiento obrero español”, en fa una valoració en aquest sentit tot i que precisant-la quan diu que “si las otras regiones de España no secundaron el movimiento de Cataluña fue ante todo por su desconocimiento real de lo que en ésta ocurría. El Gobierno de Maura tuvo buen cuidado y empeño en ilustrar a su manera al pueblo español, haciéndole creer que lo ocurrido en Catalunya era una movimiento separatista y criminal. No dejaremos de manifestar también que los trabajadores del resto de España -muchos enterados de la verdadera realidad- no tenían los arrestos, el empuje y el influjo de sus hermanos catalanes”.
Als Països Catalans, el lloc on més importància va tenir la revolta fou a Sabadell, on l’Ajuntament fou assaltat i s’hi proclamà la República.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *