Glorioses jornades de juliol. Cent deu anys d’una revolta antimilitarista 7 (30 de juliol)


El divendres 30 de juliol, arriben més tropes des de Tortosa i València. Es comencen a veure els primers símptomes del final de la revolta: es restableix la circulació pel centre de la ciutat i s’encén l’enllumenat públic en algunes zones. Moltes de les barricades construïdes són abandonades. A la nit, encara és destruït per les flames el convent de les Dominiques, a Horta.

El darrer dia de revolta, que no de revolució, Pere Coromines explica que algunes de les històries que la gent conta i que ell ha presenciat són pures invencions perquè ell en sap la veritat, pel que no s’acaba de creure molts dels relats que la gent li fa de coses que no pot constatar. Coromines conclou que “Tots aquests dies m’he pogut fer una idea de com la por i la vanaglòria activen la invenció de l’home. Un urbano em deia l’altra matinada que a la Rambla els soldats marxaven per sota els balcons apuntant enlaire i jo, que vaig passar-hi al cap de pocs minuts, no hi vaig veure ni un soldat ni un guàrdia civil”.(..) Es veu que d’aquí una setmana les llegendes més fantàstiques seran contades amb el mateix aplom que si fossin veritat”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *