Dimecres 5, presentem a l’Ateneu Barcelonès “Joan Salvat-Papasseit. L’incendiari de mots”

Presentació a l’Ateneu barcelonès de “Salvat Papasseit. L’incendiari de mots”.

El llibre. L’any 2000, Mei Vidal i Ferran Aisa van començar una llarga i extensa recerca sobre Joan Salvat-Papasseit, que es va materialitzar en el llibre Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta (Virus Editorial), primer, i després, Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924 (Editorial Base). Publicats aquests dos llibres, els investigadors van continuar aprofundint en l’obra i la vida del poeta entusiasta. Ferran Aisa va ser el responsable de la documentació de l’exposició Salvat-Papasseit, poetavantguardista, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2010, alhora que feien nombroses xerrades arreu del país que els van animar sempre a continuar investigant-lo i descobrint-ne coses noves.

El present treball recull tot allò nou que no s’havia publicat mai en els diversos llibres de correspondència, d’articles o a l’Obra completa de Salvat-Papasseit. Aquesta és la seva originalitat. S’hi recull la correspondència que va mantenir Salvat amb Joan Puig Pujol, director del periòdic Sabadell Federal, i amb Guillermo de Torre, crític literari madrileny i membre del moviment ultraista, així com altres cartes dirigides al pintor Torres-García, al seu amic Joan Alavedra i als escriptors i poetes Joan Crexells, Josep Maria de Sagarra i Josep Maria López-Picó. També s’inclouen articles i poemes de diverses revistes i els que va publicar sense signar a L’Estat Català. Vidal i Aisa també han inclòs en aquest volum alguns articles publicats a revistes literàries que parlaven dels seus llibres i l’única entrevista feta en vida a Salvat, la que li van fer els alumnes de l’Escola Domènech de Barcelona.

El llibre s’obre amb els apunts de les tres lliçons sobre el poeta que va donar Ferran Aisa a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent l’any 2009, i es tanca amb un capítol que Vidal i Aisa van deixar sense publicar a la biografia del poeta, en el qual cerquen l’opinió que van tenir sobre ell i la seva obra els seus amics després de la seva desaparició, l’opinió de poetes, estudiosos i cantautors fins a recuperar Salvat-Papasseit per a la literatura catalana i per a la cultura en general.

l’autor: Joan Salvat-Papasseit és un dels més destacats poetes catalans del segle XX, malgrat la poca consideració que atorgà la crítica de l’època a la seva obra, fins i tot després de la seva mort. Reivindicar-lo, estudiar-lo, llegir-lo i conèixer-lo és imprescindible per tenir una visió àmplia sobre la poesia catalana contemporània i alguns dels camins que prengué a començament del segle XX. De classe obrera i família molt humil, passà la seva infància, un cop mort el seu pare en accident quan tenia set anys, en un vaixell de l’Asilo Naval. Aquests orígens i la malaltia que el portaria a la mort en plena joventut condicionaren una vida que ell dedicà en cos i ànima a la poesia. Poesia quan transitava del socialisme a l’anarquisme i d’aquest al separatisme. Poesia quan es posicionava com a poeta avantguardista. Poesia quan excel·lia com a poeta popular. I Poesia quan esdevenia poeta de l’amor. Poesia i, sempre, POETA en majúscules.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *