Un article de 2007: “El Boada de Tarragona, el millor bar del món”

El juny de 2007, en la secció “L’Avenir” del setmanari “El Triangle” on escrivia cada set dies, vaig publicar aquest article que ara Enric Garcia jardí m’ha fet recordar, ara que #boadapregonar
Que quedi i no s’ompli de pols.

Cada matí, el Boada obre la porta del seu bar a Tarragona per donar conversa, parlar del món, de la vida i, entre xerrada i xerrada, fer els millors entrepans de tots els Països Catalans. Entre moltes altres coses, ell és l’autèntic inventor de la truita de patates xip, tot i que el Ferran Adrià és qui mediàtiament l’ha patentat. És un plaer immens esmorzar xerrant o ecoltant xerrar sobre el que sigui amb una ironia perpètua i un bon humor que mai no s’acaba, esmorzar escoltant converses sobre com tomba el planeta i quin és l’ingredient nou que el “tasca-man” ha posat a l’entrepà només per provar. I que bo que és!

Que vinguin els teòrics de l’anar a poc a poc, sense pressa però amb seguretat i sobretot, felicitat! Aquí tots són amics i quan algú nou arriba ha d’aprendre les normes de la casa per ser servit. Cal apuntar els entrepans i el beure al bloc que corre per la barra, no tenir pressa i, si es té, sempre es pot buscar un altre lloc, que de franquícies de pissarres verdes n’hi ha a munts, però de Boada només en tenim un. Pacientment al costat de la planxa, va fent les delícies que la conversa fan sublims, en forma d’entrepans. Ell és un dels exemples -que mai no ha de ser elevat a categoría- de la felicitat de treballar a partir dels 65 anys, això sí, ja no sotmès a obrir a totes hores i només fins que el pa s’acaba, fet que acostuma a passar cap al migdia. De fons, la música simfònica o l’òpera caldegen l’ambient, enmig del so de la gent, dels plats, de les copes i del fregir de la planxa, beneïda planxa. Les parets són plenes d’articles de premsa parlant del munt de gent que ha admirat les menges que s’hi fan, parlant de la popularitat de qui les fa i de mil i un invents en forma de còctels, festes populars o el que sigui en què el Boada ha participat.

I què voleu que us digui? Un bar que mai no transitarà aquest ignorant gastronòmic que és el Salvador Sostres val sempre la pena de conèixer.
Boada, un de baldana amb fesols i rovellons!!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *