Begoña Floría censura el color groc de la samarreta de les festes de Santa Tecla

Fet a Tarragona (www.fetatarragona.cat/2018/09/22/el-groc-rebutjat-a-la-samarreta-de-les-festes/) explica que, enguany, l’encarregat del disseny dels elements anuals identificatius de les festes de la Tecla és l’arquitecte Edu Polo. La seva proposta incloïa, en el got, la motxilla i el vano, «els colors del confeti damunt d’un fons groc», sense cap intenció reivindicativa però groc. La samarreta havia de ser igual i «Un dia, però, des de la regidoria de Cultura se li va exigir que treballés amb una altra opció cromàtica.» explica el Fet. I sense més explicacions la samarreta va esdevenir blava.

Podríem fer mil i una explicacions. Podríem expressar els nostres dubtes. Com a Grup Municipal en què estic podríem fer preguntes a l’alcalde, aquest les allargaria i es perdrien no se sap on (com les dels Jocs), el secretari les intentaria respondre per l’obligació que té (però no sabria ben bé què preguntaríem), i al final el que tindríem el mateix que la principi, el de sempre: és un «criteri tècnic»… o «estètic»… o qualsevol altra mentida o mitja mentida o tros de no veritat. No ho faré, ja n’he perdut massa de temps.

La Regidoria de Cultura té una regidora al capdavant i aquesta es diu Begoña Floría. I és ella qui ha fet canviar el color, o qui és responsable del canvi, que en aquest cas ve a ser el mateix. I ho ha fet perquè li molesta terriblement que, després de pegar-nos fins a més no poder, d’empresonar-nos i de portar-nos a l’exili, d’amenaçar-nos amb judicis que poden comportar anys i anys i de presó, insistim a utilitzar el color groc per dir-los que aquesta no és una situació «normal» i que, davant d’ella continuem dient «Prou!».

És aquest un color groc que els seus amics d’Equip de Govern, el PP, i els seus amics ideològics, els neoliberals ultraespanyolistes de Ciutadans, combaten donant cobertura i exemple a comandos nocturns d’encaputxats armats amb objectes tallants o, on manen com a Tarragona, amb la Brigada Municipal. Per fer-ho fan anar excuses de tot tipus: que fa malbé la muralla de la ciutat (ells que menys tirar-la a terra han fet tan poc com han pogut perquè caigui sola) o que ocupa simbòlicament l’espai públic (ells que l’han venut tot als que el poden pagar per fer-lo anar com si fos seu).

És per això que amb les meves paraules, que no publicarà cap dels mitjans que repeteixen com lloros les paraules de la de lladres i corruptes que els posen propaganda (amb els diners de totes i tots) i els fan callar quan diuen alguna cosa que no els agrada (quan ho fan), demano no que plegui sinó que digui públicament qui va decidir canviar el color que el dissenyador de la samarreta havia proposat com a color de la festa.

Mentre s’ho pensa, pregunta, calla i es fa selfies, el titular d’aquest article és la meva opinió personal i intransferible: «Begoña Floría censura el color groc de la samarreta de les festes de Santa Tecla». I de moment, ja tenim el capítol 21 d’un llibre de propera aparició que estem preparant l’Àlvar Calvet i jo i que portarà per títol Tarragona: capital de la censura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *