Prendre la paraula

Ja ha passat un mes des de la celebració dels Jocs Mediterranis i les incògnites continuen fent ombra a tots els aspectes de la gestió de l’esdeveniment. Per començar, Ballesteros i Villamayor no han resolt els dubtes que va formular la CUP sobre, per exemple, els diners que han aportat les diferents administracions públiques, les despeses indirectes o les entrades venudes. Mentrestant, però, van creixent altres incògnites resultat de les contradiccions a mesura que passen les setmanes i segueix el ball de xifres (mai definitives) en les diverses informacions que van sortint.

En la conferència del passat dilluns de Ballesteros, preguntat pel manteniment del “llegat dels Jocs”, va assegurar que suposarà una inversió anual de 284.691 euros en subministraments, obviant la xifra real de 786.960 euros de la despesa total de manteniment. Com poden creure’l els ciutadans i ciutadanes de Tarragona quan assegura que el “llegat és i serà assumible” si respon amb evasives d’aquesta mena preguntes tan bàsiques sobre la gestió de les noves infraestructures?

D’aquestes noves infraestructures, suposadament “econòmicament assumibles”, l’optimista ‘Pla de viabilitat i model de gestió de l’Anella Mediterrània’ redactat el març d’aquest any preveu, per exemple, una despesa anual de 138.200 euros en la piscina olímpica del Poliesportiu Campclar. Cal tenir en compte que aquest recinte ja comptava amb tres piscines cobertes i que la nova incorporació només es podrà utilitzar 5 mesos l’any (de maig a octubre “segons condicionants de la meteorologia”) perquè, a causa dels exigents tempos per finalitzar les obres dels Jocs Mediterranis, es va decidir deixar-la descoberta.

El Palau d’Esports, que costarà mantenir-lo 239.850 euros cada any, segons l’Estudi de viabilitat redactat el juliol de 2017 tindrà “el mateix funcionament que actualment tenen els pavellons de la ciutat”, és a dir, per ús esportiu dels clubs de la ciutat o de fora, així com esdeveniments com “qualsevol esdeveniment públic amb una previsió de gran afluència de persones”. Hi ha una sorprenent excepció: no es podran programar concerts musicals per un acord amb la Tarraco Arena Plaza que ho prohibeix.

Ahir coneixíem el nyap del nou camp de rugbi de l’Anella Olímpica, en el qual la gespa i la sorra que s’hi ha posat no són esportives sinó de jardí i que impedeix la pràctica de l’esport. Com es justifiquen, doncs, els 67.300 euros anuals previstos pel manteniment, amb partides com la de 12.000 euros de jardineria per mantenir la “gespa natural”? És cert que és una xifra menor comparada amb les altres instal·lacions, però tampoc no s’entén que sigui a costa de no comptar amb elements tan bàsics com vestidors, grades o banquetes els quals anomenen “equipaments complementaris que puguin comportar un increment en les despeses de gestió”.

Tanmateix, la mare de totes les incògnites continuen sent el model de gestió de les noves infraestructures. Ballesteros va dir aquest dilluns que estan parlant-ho amb la Generalitat, però això mateix va assegurar el desembre de l’any passat i encara no s’ha fet pública cap mena de decisió. La CUP s’aventura a fer una predicció: la gestió de les instal·lacions, que tan vitals eren per la ciutat i per això calia aquesta enorme inversió de diners públics, serà tan complicada i deficitària que s’acabaran privatitzant i venent al millor postor per un preu irrisori. Aquest serà el llegat enverinat dels Jocs Mediterranis de Ballesteros.

Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Tarragona, Països Catalans, 2 d’agost de 2018

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!