Crida per Nicaragua: no siguem neutrals


La violenta repressió que des del 19 d’abril el govern del president Ortega perpetra contra la població nicaragüenca ha causat la mort, fins el moment, de més de 400 persones i centenars de segrestades.

La resposta brutal del govern a través de la policia i les forces paramilitars demostra la poca cintura política d’un govern que, lluny d’escoltar les raons de fons d’aquestes protestes, s’enroca i es incapaç de contestar-les políticament.
Les mesures econòmiques de tall neoliberal, emparades i auspiciades per l’FMI en són la base. Igual que la reforma de les pensions n’és el detonant.

Entre interessos geoestratègics, amb les injerències de tercers països, la revolució sandinista que va fer fora al dictador Somoza ha mort, i Ortega s’aguanta al poder enarborant una bandera que no li pertany.
Fa temps ja que el que busca a través dels pactes amb Alemán i la reforma de la constitució és perpetuar-se en el poder. Un poder on el nepotisme (la seva dona és vicepresidenta i tots els seus fills son alts càrrecs públics) i la corrupció estan a l’ordre del dia. I per a sustentar-ho ha creat una xarxa social clientelar que viu de les despulles del Sandinisme.

La Llei contra l’avortament, la venda dels drets miners a empreses multinacionals, la concessió de la construcció del canal arrabassant les terres dels indígenes, l’extractivisme denunciat per ecologistes a la reserva natural de Bosawas i Indio Maiz, són prou raons per donar suport a aquesta protesta social massiva i pacífica.

Ortega ha acumulat una immensa fortuna i ara lluita per conservar-la. I, com Baixar Al Assad a Síria, és incapaç de la negociació i el diàleg per a respondre a les demandes de més llibertats i justícia social. Ortega , igual que el dictador sirià, s’estima més assassinar a la població civil indefensa i portar al país a un enfrontament civil sense retorn.

Quants morts hi ha d’haver als carrers dels pobles i ciutats de Nicaragua per què l’esquerra independentista digui prou? No ha estat una lliçó prou sagnat els centenars de milers de víctimes civils a Síria?
En una situació d’injustícia ser neutral i no pronunciar-se és posar-se al costat dels botxins. Encara pitjor quan es justifica la massacre de civils sota la cobertura de l’antiimperialisme i la geoestratègia mundial. El respecte als drets humans són per a tothom, a tot arreu i no hi ha cap motiu per justificar-ne cap excepció.

Cal un debat clar i honest sobre l’aplicació d’aquests drets a nivell mundial i el que ha de ser la nostra concepció internacionalista. No es pot posposar ni evitar-lo. És una necessitat cada vegada més urgent. La CUP nacional no pot estar per més temps sense una posició clara sobre les insurreccions i revoltes populars, ni pot deixar-se escatimar el debat internacionalista, segrestat ara pels sectors que encara funcionen sota la bipolaritat de la Guerra Freda.

CRIDA CONSTITUENT
25 de juliol de 2018

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *