Demandes urgents i de mínims al nou govern de Catalunya i al conseller Bargalló

Els darrers mesos s’ha parlat molt de la necessitat d’investir un nou Govern de la Generalitat de Catalunya per “aixecar el 155”, “recuperar l’autogovern” i fer “polítiques socials”. A hores d’ara ni tan sols està clar l’aixecament del 155. En tot cas, des de CGT Ensenyament hem insistit que ni la intervenció ni la repressió de l’Estat són conseqüència exclusiva del 155 i, per tant creiem que continuaran amb aquesta dinàmica si no aconseguim aturar-la amb la mobilització. Alhora, no confiem que aquest nou Govern tingui voluntat real d’aplicar polítiques socials. CiU i ERC van aprofundir i endurir tant la LEC com les retallades que havia començat a aplicar el tripartit (ERC+PSC+ICV), i JxS les ha seguit mantenint mentre incrementava el finançament de centres privats amb diners públics.

Ara bé, que aquest nou Govern no tingui voluntat de revertir les retallades pendents no vol dir que no els puguem forçar a fer-ho tal i com ja ho vam començar a fer el curs passat: amb mobilitzacions i incloent convocatòries de vaga.

D’entrada, prenent la paraula als qui han afirmat que la investidura aniria lligada a l’aplicació de polítiques socials, instem al nou Govern i especialment al nou Conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, a aplicar de forma immediata les següents mesures urgents i de mínims per a l’educació pública de Catalunya.

– Defensa activa dels i de les companyes denunciades i de tot el professorat: en lloc del silenci del Departament, exigim que el nou Conseller rebutgi públicament els requeriments i acusacions emeses des del Ministerio de Educación i faci públic l’informe d’Inspecció sobre el cas El Palau que, segons se’ns va informar a la darrera Junta de Personal del Baix Llobregat confirma que no s’observa cap irregularitat en la tasca del professorat denunciat, i els que hi pugui haver de la resta de casos.

– Supressió immediata dels concerts dels centres educatius que segreguen per sexe: El Ministerio de Educación ha renovat, fent servir el 155, un total de 1956 concerts educatius a centres privats (987 d’Infantil i 969 de secundària) que caducaven aquest any. Pocs dies abans, la majoria de grups parlamentaris incloent els del nou Govern (JxC, ERC) havien votat una resolució que diu: “El Parlament estableix que no es poden destinar diners públics als models educatius que segreguen per sexe” . Per tant, exigim al Govern i al Conseller Bargalló que, en compliment d’allò que van votar només fa tres mesos, suprimeixin de manera immediata els concerts educatius d’aquests centres i que la totalitat dels diners que se’n estalviïn vagin destinats a revertir les r etallades que patim als centres públics.

– Reducció de l’hora lectiva pendent (18-23): quan després de la vaga del 18 de gener del 2017 el Departament d’Ensenyament va acceptar reduir una de les dues hores lectives al personal docent, des de CGT Ensenyament ho vam considerar insuficient i vam apostar per seguir endavant amb la convocatòria de vaga unitària del 9 de febrer fins aconseguir les dues hores. La resta de sindicats la van desconvocar al·legant un acord en què el Departament es comprometia a reduir la segona hora pel proper curs 18-19. Ara, demanem al Departament que dugui a terme la reducció de l’hora pendent i a la resta de sindicats que l’exigeixin amb nosaltres i que, en cas d’incompliment d’aquell compromís, reprenem l’organització de la convocatòria de vaga desconvocada aleshores.

– Reducció de les ràtios per evitar tancaments i massificacions: en el camí d’unes ràtios que permetin una atenció personalitzada a l’alumnat, exigim que siguin com a màxim de 22 alumnes a primària i 27 a secundària o, en les zones a on la demanda generi ràtios inferiors, aquella que permeti no tancar cap grup públic. Entenent que a aquestes alçades del procés de matriculació en la majoria de casos ja s’han assignat les ràtios, exigim que com a mínim no suposin cap tancament de P3 públic i un compromís ferm que el límit homogeni màxim de 22-27 serà aplicat pel següent curs i que es faci des de ja una previsió amb prou antelació perquè els grups que s&rsquo ;hagin d’obrir a secundària tinguin condicions dignes: ni massificació ni barracots. Aquest hauria de ser l’inici a una reducció progressiva de les ràtios que ens situï amb 20 alumnes a primària i 25 a secundària, en les condicions necessàries per contribuir a una veritable millora de la qualitat educativa als centres públics.

– Retorn del caràcter lectiu de les 2 hores de reducció a majors de 55 anys: a la mesa sectorial del passat 11 de maig el Departament va anunciar que té voluntat de que el proper curs la reducció de dues hores setmanals al personal docent major de 55 anys segueixin sent no lectives. Tenint en compte que la vigència d’aquesta mesura caduca automàticament el 31 d’agost d’enguany, la seva aplicació al proper curs suposaria una nova retallada.

– Estabilització del personal interí: El Departament d’Ensenyament té competències per convocar concursos d’accés a la funció pública docent que prioritzin molt més que a la darrera convocatòria al personal que actualment hi presta serveis així com per garantir la seva estabilitat i reduir la seva precarietat. En aquest sentit exigim també el cobrament del juliol en tots els casos i que siguin donats/des d’alta l’1 de setembre tots els companys i companyes amb plaça assignada i que es trobin en situació de baixa o de permís.

– Substitucions de tot el personal des del primer dia i conversió de les substitucions d’un terç en mitja jornada: encara són molts els supòsits en que les persones substitutes no arriben fins passats els 10 dies lectius o directament no hi ha substitució. Exigim la cobertura de substitucions des de l’1 de setembre, des del primer dia i de tot el personal, incloent el Personal d’Administració i Serveis i les TEIs.

– Aturem la LEC i la LOMCE: No es pot obviar que pròpia la LEC i la jerarquització dels centres docents ha facilitat que l’Estat aconseguís els efectes desitjats de condicionar la pràctica docent mitjançant les amenaces. De fet, ja abans de les amenaces de l’Estat, el procés de selecció de plantilles actual amb criteris arbitraris ja condicionava la pràctica docent i imposava el silenci als centres en altres qüestions. Per això, i per la privatització de la gestió dels centres públics que suposa, exigim l’aturada del desplegament dels Decrets de plantilles i direccions en el camí de recuperar uns nivells mínims de democràcia als centres i avançar cap a la derogació de la LEC.

De la mateixa manera, davant la voluntat recentralitzadora de l’Estat, exigim que des del Departament no s’implementi cap mesura del desplegament de la LOMCE que vagi en la línia de restar democràcia als centres, condicionar els continguts a impartir, atacar la immersió lingüística o reforçar l’educació privada a costa de malmetre la pública.

Hi podríem afegir moltes altres demandes i retallades pendents de revertir. Però considerem que les que aquí proposem i en els termes plantejats són de mínims i, a més d’imprescindibles, són assumibles per a la seva implementació de cara al proper curs i exigim al nou Conseller un compromís públic des de la pressa de possessió del càrrec que així serà. En cas contrari, la proposta que fem des de CGT Ensenyament és impulsar les mobilitzacions necessàries per assolir-les incloent la convocatòria de vaga/ues a finals del present curs i/o inicis del proper si així ho ratifiquen en assemblees els nostres companys i companyes.

En aquest sentit, cridem a la resta d’organitzacions sindicals a impulsar conjuntament aquestes assemblees i a convocar de la forma més unitària possible les mobilitzacions que s’hi acordin.

CGT Ensenyament, 19 de maig del 2018

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *