L’emplastre tarragoní: Jocs, mentides i “cultura militar”

Foto: Johnatan Oca

En el plenari del mes d’abril, vaig preguntar a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros si era veritat que l’exhibició de la Patrulla Águila prevista a Tarragona per diumenge 20 de maig formava part del Programa Cultural dels Jocs Mediterranis, aquest emplastre que s’havia de fer el 2017 i per incompetència dels qui manen ens plomarà el 2018 i en els anys que el seguiran.

L’alcalde va delegar la resposta en la consellera del PP Elisa Vedrina (enèssima responsable d’un Programa Cultural que és excusa permanent i falsedat manifesta). La consellera, segur que sense mala fe, em va respondre que no en formaven part i ja ho havien explicat en algun acte públic dels molts en què participen mentre la ciutat s’afona, l’aire es manté irrespirable i els somriures llueixen sempre que hi hagi càmeres al davant. I jo no m’ho vaig creure però en vaig prendre nota.

Avui, dimecres 16 de maig, després que Tarragona s’omplís de música militar i banderes espanyoles i tabernícoles per un concert molt lluït i espanyol al Metropol, amb presència del cap del consistori local…, la premsa local ens explica que la demostració militar de la Patrulla Águila forma part del Programa Cultural dels Jocs Mediterranis 2018 i la Subdelegació del Gobierno explica que l’acte de diumenge “és un privilegi” i “vol situar Tarragona al món.”
Cap sorpresa, ja ho sabíem.

I ja ho sabíem perquè el programa PSC-PP-C’S dels Jocs i de qualsevol cosa que es mogui en aquesta ciutat en els propers mesos va encaminat a convertir Tarragona en l’espai de confrontació nacional central a Catalunya, i en el cas dels tres del 155 a espanyolitzar tot allò que es pugui i més. Ciutadans es pensa que així guanyarà l’alcaldia, tot i que per si de cas ja té pacte amb Ballesteros, que es pensa que la perdrà, per repartir-se el pastís si cap dels dos suma prou trossos. El PP no para de portar ministres a veure obres mentre prepara munició contra Ciutadans, el seu màxim competidor, de cara a “la que se avecina”. I tots tres es quadren quan els amos de la Subdelegación o de la militar institució els criden a files en defensa de la unitat de destinació en allò universal (que poc castrense sona en català).

Però anem al que anàvem perquè el tema té fons i forma. Uns Jocs que són una mala broma obren el seu programa cultural amb una demostració militar. I, mentre busquen excuses per justificar endeutaments inútils encaminats només a fer més ric qui ja ho és, ens colen avions de guerra i música militar com si això fos “cultura”.

Un avió que serveix per llençar bombes damunt gent mai serà cultura, malgrat la Subdelegació del Gobierno ens informi que són capaços “d’aterrar amb tota la precisió del món a dalt d’un fanal”. Jiménez Losantos ja ens ha explicat clarament per a què serveixen i serviran aquests avions i la seva precisió i ens el creiem, més que res perquè la Fiscalia no l’ha denunciat per delicte d’odi, enfeinada com està a perseguir docents “desafectos”. I si no el denuncien per amenaçar de matar-nos deu ser perquè té raó.

Cultura és deixar l’espai aeri d’una ciutat ple de banderetes de l’Estat que sigui (que ja sabem quin és)? Cultura és “normalitzar” eines de mort i assassinat col·lectiu com són uns avions de combat com aquests, construïts no per entretenir sinó per matar més i millor? Cultura és “normalitzar” la presència a la ciutat, ara com si fossin part de la diversió comuna, dels membres de l’Exèrcit que ens va massacrar l’1 d’octubre mentre l’alcalde de Tarragona es feia invisible per passejar-se pels col·legis electorals de la ciutat i no hi veia cap “desordre”?
És clar que no i mil vegades no.

No desitjaré que caigui cap dels avions que el proper dissabte faran soroll a Tarragona, més que res perquè a dalt hi van persones i a baix també n’hi ha, i res més lluny del meu pensament que algú prengui mal, però sí que desitjaré i desitjo que se’ls espatllin tots els motors abans d’aixecar-se i que demostracions de poder militar de l’Estat que ens nega com a persones amb tots els drets (inclòs el de decidir) no les haguem de patir mai més ni en aquesta ciutat ni en cap altra.

I que consti que si Catalunya –o els Països Catalans- esdevinguessin república –o monarquia- i a Tarragona s’organitzés una demostració de la Patrulla Àguila (amb accent obert) pensaria i opinaria exactament el mateix. Tal com deia la pancarta de Tarragona Patrimoni de la Pau davant del Teatre Metropol ahir, “Cap exèrcit defensa la pau” i la pau és l’únic horitzó per què m’he mogut i em mouré. Pau real, és clar, no la dels cementiris.

Pel que fa a les mentides de l’Equip de Govern, ja sé que és impossible escapar-se’n perquè han esdevingut la seva marca de fàbrica i l’únic que saben fer, i és per això que cada cop que un o una d’elles obre la boca el meu cap activa un cartellet d’autoprotecció que diu “és mentida”. I no s’equivoca mai… Us recomano que ho feu… i no tampoc us enredaran més.

Per acabar de forma festiva, malgrat tot, tanco amb la proposta de lletra que feia un company per al pasdoble “La banderita”, amb motiu del concert militar del Metropol. Ell es preguntava si Ballesteros hi aniria o no i, si hi anava, si taral·lejaria o cantaria la coneguda cançó per a la qual proposava una nova lletra més ballesteril que banderil: “Ballesteros, tú eres rojo?, Ballesteros, tú no eres ‘gualdo’”, que en català seria groc. Una nova lletra que a la primera pregunta, retòrica, respondria amb l’afirmació segona o, més clarament, amb la síntesi ‘rojigualda’, no inclosa en la lletra però present arreu. I cap a Ciutadans falta (o pacta) gent. I “solo quiero que me cubran con la bandera de España”, tararí xim pom….

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *