Moció en defensa de la llibertat d’expressió i artístic i en solidaritat amb Pablo Hasel i Valtònyc, aprovada a tarragona


Pablo Rivadulla, conegut amb el nom artístic de Pablo Hasél (nascut a Lleida el 1988) i Josep Miquel Arenas Beltran, conegut com a Valtònyc (nascut a Sa Pobla el 1993) són dos rapers que sumen junts penes de presó de vuit anys i sis mesos per «enaltiment del terrorisme» i «injúries a la corona» a les seves lletres en cançons com El fascismo se cura muriendo, Microglicerina, Juan Carlos el Bobón… La Sala Penal del Tribunal Suprem ja ha ratificat la condemna de l’Audiència Nacional espanyola de tres anys i mig pel mallorquí, mentre que Hasél espera l’ordre d’ingrés a presó –el 2015 també va ser condemnat per l’alt tribunal per «enaltiment del terrorisme».

El hip hop és un moviment artístic en què s’encabeix el raper, que de fet n’és una de les quatre potes imprescindibles, junt amb dj, el breakdancing i el grafit. Aquest moviment artístic va néixer a la dècada dels 70 del segle XX entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del Bronx, a Nova York. Tot i que els rapers mainstream que s’han popularitzat entre nosaltres, com Porta per exemple, són més masclistes que una altra cosa (i potser per això mai cap jutge els ha portat a cap judici), el rap va néixer on va néixer i els temes de què parla són molts, tot i que els principals, tant als Estats Units com a l’Estat francès (el lloc d’Europa on més força té), són la vida als carrers, la crítica social i la reivindicació política.

Si això ho unim a la utilització d’un llenguatge baix i volgudament barroer, és clar que quan un raper parla de política ho fa en termes completament diferents als que utilitzen vostès en aquesta sala. «Adequació» se’n diu al fenomen i s’estudia a primer d’ESO a l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura, però també a la de Lengua Castellana y Literatura pel que no podem dir que tingui res a veure amb cap «adoctrinament». Als Estats Units això ho tenen més que clar i si bé és veritat que la ultradreta americana odia a mort els rapers que els ataquen -que no són pocs- ni l’ultradretà de Donald Trump tindria l’ocurrència de tirar endavant una llei que aplicada portés algú a la presó pel que diu o canta.

Si vostès llegeixen o escolten qualsevol de les lletres de Public Enemy, un dels grups de referència de la música afroamericana als Estats Units, pot ser que no els agradin i fins i tot les trobin fastigoses però allò que plantegen és el que moltes persones pensen, i expressat en el llenguatge que moltes persones utilitzen correntment. Diuen coses com:

«Elvis era un heroi per a la majoria, però mai ens va voler dir ni una merda, per tal que vegeu com n’era de racista aquell ‘mamó’; ras i curt, fill de puta ell i John Waine! Sóc negre i n’estic orgullós»

I mai ningú per això els ha posat ni tan sols en dubte. Ni els han prohibit ni els han portat a la presó per allò que canten o diuen.

A l’Estat espanyol, existeixen lleis que, aplicades, poden portar gent a la presó per allò que diuen o canten. És per això, perquè defensem la llibertat d’expressió i el respecte per les creacions artístiques com un dels centres de qualsevol societat democràtica, davant l’empresonament dels rapers Valtòyc i Pablo Hasel, que des del Grup Municipal de la CUP de Tarragona proposem l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Que l’Ajuntament de Tarragona defensi públicament la llibertat d’expressió i de creació artística com un dels pilars centrals de la nostra societat democràtica.

Segon.- Que l’Ajuntament de Tarragona es solidaritzi públicament amb els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, així com amb qualsevol artista que pateixi persecució per les seves obres de creació.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *