Prendre la paraula

Fotografia de Jonathan Oca a Nació Digital (https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/26139/videos/fotos/resum/ple/tarragona/imatges)

Ple distret el dilluns 26 de febrer de 2018 amb la proposta de l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros de fer fora de l’Ajuntament la regidora de la CUP Laia Estrada. Desenes de persones van apropar-se a l’Ajuntament per tal de sentir en directe com volien fer fora la Laia. Van cridar “Ballesteros dimissió!”, “Aquesta és la seva democràcia” (contestat des del Saló de Plens per la Begoña Floria) i “Fora la màfia!”.

Finalment, Ballesteros, assessorat pel secretari de l’Ajuntament, Joan Anton Font, va decidir no fer-ho i vam tenir una curiosa conversa que alguns mitjans han repetit ja que, com en altres moltes ocasions, l’alcalde de Tarragona va perdre els papers. La transcripció del que ens vam dir la podeu llegir a continuació i si no, escoltar-ho en l’àudio que Tarragona Ràdio té penjat al seu web i que us podeu descarregar igual que nosaltres hem fet:

Ballesteros: “A la vista de les argumentacions expressades avui pel Grup Municipal de la CUP, i a proposta de l’Alcaldia i de la Secretaria, es considera oportú deixar damunt la taula aquest punt de l’ordre del dia (el 8) atorgant un termini d’audiència de 15 dies a la senyora Estrada per tal de poder presentar al·legacions i documents que consideri als efectes de la propera sessió plenària d’aquest consistori. Per tant, queda damunt la taula i passaríem a Precs i preguntes.”

Acte seguit, la Laia i jo mateix vam sortir del Ple però, a petició dels nostres assessors legals, vaig tornar a dins a demanar que constés en acta que volíem saber a què havíem d’al·legar, per quin motiu s’havia retirat el punt si el secretari havia advertit que s’afonaria el món si es retirava i que nosaltres ja havíem presentat unes al·legacions i si s’havien tingut en compte. Vaig preguntar al secretari què havia de fer per tal que constés en acta, em va remetre a la Presidència del Ple, vaig anar a Pau Pérez que li digués a l’alcalde i em va dir que demanés paraula en el torn de precs, tal com vaig fer. La transcripció del que vaig dir és la següent:

Jordi: “Bé, m’he quedat perquè consti en acta, perquè el secretari m’ha dit que així ho fes, que aquesta decisió que han pres vostès ens agradaria que ens expliquessin, a banda de dir-nos que presentem al·legacions, d’on ha sortit perquè si es tracta precisament que han acceptat les nostres propostes d’anul·lació del punt entenem perfectament que si el que ens demanen és que presentem al·legacions vostès saben perfectament que ho hem fet i, per tant, senyor Font, deixi de jugar i de prendre el pèl a la gent d’aquesta ciutat que en comencem a estar una mica farts.”

Ballesteros: “No li permeto, senyor Martí, que es dirigeixi amb aquests termes al senyor secretari.”

Jordi: “Ho torno a repetir i que consti en acta.”

Ballesteros: “No, no li permeto.”

Jordi: “Que consti en acta!”

Ballesteros: “No li permeto que ho faci en aquests termes.”

Jordi: “Que consti en acta! Ho diré d’una altra manera…”

Ballesteros: “És un funcionari exemplar d’aquesta casa…”

Jordi: “Això és mentida!”

Ballesteros: “Doncs miri, s’ha acabat. Senyora Sentís té la paraula…”

Encara estem esperant que ens facin arribar el document o els documents als quals hem de “presentar al·legacions”. Potser no se’n recorden del que van dir, per això ho faig públic i espero que, mentre esperem, el proper document que enviïn tingui una mica més de suc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!