Prendre la paraula

jordimartifont

12 de febrer de 2018
0 comentaris

VerdCel, o com allò local és mundial o fins i tot universal (12 de febrer de 2018)


https://laradio.cat/2018/02/07/samara-el-mon-alcoi/

Com aigua baixaré pel barranc de l’infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
Llimes i bercocs
del l’horta i el secà
d’entre serres a la mar

Assentiré de Grat és un programa sobre i de poesia musicada o de música empoetitzada, que és quelcom que no existeix. Avui, escoltem i llegim Sàmara, el disc de Verdcel escrit en les seves lletres, que són els poemes que llegim, i demostrarem empíricament que allò local és mundial o fins i tot universal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!