VerdCel, o com allò local és mundial o fins i tot universal (12 de febrer de 2018)

Sàmara, el món: Alcoi

Com aigua baixaré pel barranc de l’infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
Llimes i bercocs
del l’horta i el secà
d’entre serres a la mar

Assentiré de Grat és un programa sobre i de poesia musicada o de música empoetitzada, que és quelcom que no existeix. Avui, escoltem i llegim Sàmara, el disc de Verdcel escrit en les seves lletres, que són els poemes que llegim, i demostrarem empíricament que allò local és mundial o fins i tot universal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *