Prendre la paraula

Això serà el “Llibre Negre”, un recull contextualitzat i comentat de centenars de textos llibertaris catalanistes, anarquistes independentistes o anarcoindependentistes, com vulgueu dir-li. Sortirà a al col·lecció Arrelar, publicat a mitges, de moment en dos volums, per les editorials Calúmnia (Mallorca) i Lo Diable Gros (Campd e tarragona).

19 de juliol de 1928, JOOBSOL, poema a Nova Catalunya

Estat Català… Per què

Als que venim protestant-la
des de fa més de vint anys,
per lliurar Catalunya
de l’opressió d’un Estat,
poc podria conformar-nos
ço que deu representar,
pel títol almenys, la «colla»
dita d’Estat Català.

Si avui de l’Estat d’Espanya
ne som súbdits i explotats,
que d’Estat de Catalunya
poguéssim ser-ne demà,
no hi tindràs cap avantatge
el poble, qui, ça com llà,
és qui té dret a ser lliure,
i no serà lliure mai mentre dugui a ses espatlles
la pressió d’algun Estat.

Els apòstols de la Causa,
els sincers, els abnegats,
els que per damunt de tota
conveniència personal
volem una Catalunya
ben lliure, diguem-ho clar,
no necessitem per ara,
ni necessitarem mai,
cap Estat; i molt probablement
que ńs tindrem que canviar
el nom de «separatistes»
pel d’«anàrquics catalans».
(No us espanteu, «exlligueros»;
no us persigneu puritans,
que els anarquistes, encara
a cap home s’han menjat).

El poble no és adversari
de determinat Estat;
ho és de tots, perquè havent-hi
Estat, no hi ha llibertat;
hi ha privilegi i misèries,
hi ha dictadors i explotats,
política i no justícia,
hi ha sectaris dominants
i no religions; hi ha codis
i no drets, en tot Estat,
hi ha exèrcits i no defenses;
hi ha la pressió dins de casa
i a fora, hi ha mals de cap.

A la Causa Catalana
no li manquen pas soldats
ni coronels, ni «guerreros»,
ni tinents, ni generals.
Ço que manca a Catalunya
és que hom desvetlli aviat;
hom faci menys propaganda
i hom tingui més dignitat.

Quan s’acabi la tempesta
-Que algun jorn d’acabarà-
procurem que ens trobi lliures
d’errors i calamitats,
i puguem dir ben airosos:
Ço que ha estat, no sigui «estat».

Nova Catalunya, any I, núm. 6, Montevideo (Uruguai).

Separatistes i anarquistes a Uruguai
El quinzenari de Montevideo Nova Catalunya, subtitulat Periòdic d’acció del separatisme català a Sudamèrica, era dirigit per Albà Rosell Llongueras, i el seu fill Avenir Rosell Figueras hi feia feina com a secretari de redacció. El periòdic era el portaveu del Grup Separatista Avant, un grup polític independentista català fundat a Montevideo el 1928, partidari de la independència de Catalunya per la via insurreccional armada. El Grup tenia com a promotors els Rosell, pare i fill, i Adolf Gamundi Roig i van dissoldre’s com a grup, alhora que deixava de sortir el seu periòdic, el 1930, poc després de la caiguda de Primo de Rivera. El Grup Separatista Avant s’oposà a l’estratègia de Macià, Estat Català i el Grup Nacionalista Radical. El 1929, signaren el «Manifest als separatistes catalans», junt amb el Comitè Nosaltres Sols de Paranà i la Comissió de Propaganda Catalana de Buenos Aires.

Albà Rosell (1881-1964) va ser un pedagog i escriptor anarquista sabadellenc, mestre racionalista i partidari de l’educació integral. Era maçó i als 19 anys ja dirigia el diari El Trabajo de Sabadell. Afeccionat la teatre, va ser membre de diversos grups com l’Agrupació Dramàtica Ibsen i participà en la creació del Grup Avenir junt amb Usón, Cortiella i Bonafulla. De fet, al fill que tingué amb la mestra racionalista Esperança Figueres Davi li posaren de nom Avenir. El 1909, s’hagué d’exiliar pels fets de la Setmana Gloriosa i el 1911 fundà a Montevideo la Liga Popular para la Educación de la Infancia i poc després obrí la primera escola racionalista a Uruguai. Tornà a Europa i exercí de mestre racionalista a centres sindicals de les Balears, el País Valencià i Catalunya, i hagué de tornar a l’exili a Uruguai amb la dictadura de Primo de Rivera. Fou un autor molt prolífic, sobretot escrivint llibres sobre pedagogia.

El poema publicat a Nova Catalunya està signat amb el pseudònim JOOBSOL, que no he aconseguit aclarir qui era, però respon a les personalitats dels editors del periòdic, independentistes i anarquistes, defensors de la lliberta del poble però alhora negadors de l’Estat com a alliberador de res: «el poble, qui, ça com llà, és qui té dret a ser lliure, i no serà lliure mai mentre dugui a ses espatlles la pressió d’algun Estat.»

(https://historiadesabadell.com/2014/04/22/rosell-i-llongueres-albano/), (Íñiguez, 2008, p. 1.504-1.505)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!