Prendre la paraula

«Veurem com la manca d’energia en l’instant precís que, per la imposició del Govern de l’Espanya central, fou destruït el resultat del primer impuls de la revolució a Catalunya, és a dir, fou sacrificada la sobirania catalana, donarà lloc a un reviscolament de l’imperialisme d’Espanya, perquè en aquell minut àlgid els seus homes saberen situar-se avantatjosament.

L’esperit tancat a tota comprensió que l’Estatut trobarà el dia que es discuteixi a les Corts Constituents espanyoles, no pot ésser una sorpresa, tota vegada que respon a una tradició. Ara bé; el fet que Catalunya renunciés als efectes d’una situació de fet, creada en l’ús legítim del seu dret també legítim a donar-se la forma de govern que cregué convenient, és una cosa per sempre més injustificable.

Un cop proclamada la República catalana, únicament la voluntat del poble català, manifestada per mitjà d’un plebiscit, podia destruir els efectes d’aquella situació de fet, que els seus representants autoritzats pel vot popular havien portat a terme, seguint l’aspiració del país.

Cada home com cada poble té la seva hora decisiva, aquella hora en la qual es juga el seu destí. Si aquell instant suprem de al seva existència no ha estat aprofitat, difícilment es reproduirà la conjuntura. Catalunya ha deixat passar també la seva hora decisiva. D’aquí endavant haurà de tractar amb el Govern de Madrid, no en igualtat de condicions, no de sobirania a sobirania, sinó com un súbdit que ha de pidolar al seu senyor un bocí de llibertat. En un mot, la possibilitat de pactar ha desaparegut; en el futur haurà de limitar-se a continuar la història de poble sotmès.»

Xerrada als locals d’Estat Català de Joan P. Fàbregas, destacat membre de la CNT i d’ERC, va ser conseller d’Economia del Govern de la Generalitat i signà el Decret de col·lectivitzacions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!