Sota les denominacions d’anarquisme, anarcosindicalisme, moviment llibertari,… sempre han conviscut diferents corrents i formes d’entendre aquests conceptes. Existim llibertaris que entenem que l’heterodòxia forma part de la mateixa raó de ser de l’anarquisme, una ideologia que hauria d’estar en constant renovació, lluny de l’esclerosi i fossilització d’altres pensaments d’esquerres que s’han caracteritzat per un corpus de pensament i una forma d’organització dogmàtics, tancats i jerarquitzats.
En aquest sentit, l’anarquisme sempre ha suposat una alenada d’aire fresc pel seu component antidogmàtic i antiautoritari, per la seva crítica radical del capitalisme i del sistema social imperant, de les religions, dels partits polítics i la seva farsa de democràcia parlamentària, de les diverses formes d’autoritat, control social i repressió,…
Malauradament, també podem observar dins l’anarquisme concepcions i pràctiques ortodoxes, que converteixen els "principis" ideològics en dogmes intocables, sectors que s’autoconcedeixen la potestat de dir quin és el camí correcte, de decidir qui és anarquista i qui no ho és, d’atorgar carnets de puresa ideològica, i que lluny del debat obert i respectuós, utilitzen la manipulació i la mentida com a eines per a desqualificar qui no veu les coses com ells.
Aquests sectors viuen totalment tancats en si mateixos, convertint-se en una secta marcada per la paranoia d’evitar qualsevol infectació externa que alteri el seu statu quo d’organitzacions i col·lectius que justifiquen en la seva pròpia existència immutable la finalitat de qualsevol acció. No participen mai en res que no hagin organitzat ells mateixos i on només participin els seus.
Els i les qui apostem pel pensament i la reflexió lliures, que defensem un anarquisme obert i implicat en les lluites sindicals i socials i en els moviments socials, hem de combatre les pràctiques que, sota una suposada defensa de les "essències" anarquistes, s’acaben carregant la mateixa raó de ser de l’anarquisme, convertint-lo en una peça més del museu de la història.
Ja hem perdut molts trens, el moviment llibertari no avança ni en incidència ni en militància, i sense incidència social ni participació en les lluites no hi ha futur més enllà de mantenir l’existència de petits grups molt ideologitzats però sense capacitat de generar un canvi social.
Tot i això, molts dels principis i pràctiques de l’anarquisme es troben en la dinàmica quotidiana de molts col·lectius i moviments socials. És aquesta infectació la que hem de seguir estenent, al mateix temps que potenciem la infectació del moviment llibertari i de les seves organitzacions, dins les quals hem de continuar estenent el virus de l’heterodòxia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quins bons records em porta la lletra A i les festes llibertaries a la Palma, records al xino(joan), jajaja
salut
Ens falten mes Joans i mes jordis per fer que el moviment s’infecti, creixi i tingui més incidència de la que te, tot i això anem pel bon camí, el treball fet des del Catalunya n’es un bon exemple.