Prendre la paraula

Remena incansable el fang del fangar empantanegat, mou amb una pala l’aigua corrupta per tal que, remenant-la, la putrefacció no sigui absoluta i s’oxigeni fins i tot el subsòl. «The Muckraker» és una de les obres que m’agrada més de les que George Grosz va dibuixar i pintar. Fugit de l’Alemanya nazi, a partir de 1933, un dels principals cronistes de la República de Weimar se sorprenia que en el cor de la democràcia burgesa, a Nova York, la corrupció fos tan accentuada, tan visible, tan impune i pràcticament ningú la denunciés. I creava una imatge, que va fixar amb oli, ploma i litografia, per deixar clar que no tothom callava, no tothom s’ho mirava i no feia res, no tothom vivia envoltat de corruptes i no els assenyalava. Però deixem el gaudi estètic per a un altre moment i aterrem que tenim feina…

El mateix dia que Blesa afegia el seu nom a la ja llarga llista de morts de la Gürtel amb un suïcidi si més no complicat d’entendre, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, enfurismat, com aquell alter ego que mou cua per Twitter, afirmava que «ja n’hi ha prou». Prou de morts de la Gürtel? No, prou de presentar, davant la Guardia Civil «espanyola», diverses informacions que, per decisió del cos policial, han acabat a la Fiscalia. Les informacions apuntaven possibles incompatibilitats de qui és la seva mà dreta, Pau Pérez, i de qui és la mà més dreta encara, José Luis Martín. Ara no es tractava de l’altra mà dreta, l’excap de gabinet, Gustavo Cuadrado, que va deixar l’Ajuntament coincidint amb la denúncia de la CUP sobre Inipro, sinó dels números 2 i 3 del seu Equip de Govern dretà. Cap d’aquestes persones, Cuadrado, Pérez, Ballesteros o Martín, no ha estat condemnades a res i, per tant són innocents, i això ha de quedar clar des de la primera paraula d’aquest article fins a la darrera.

Continuem amb la roda de premsa. L’alcalde de Tarragona, amb un to com a mínim agre, hi va afirmar que «alguna cosa grossa passarà» i «Això se’ls acabarà girant en contra» i jo em pregunto, què se’ns girarà en contra? Presentar a la Guardia Civil, o al cos policial especialitzat en tractament de delictes econòmics i fiscals corresponent, documents que indiquen que hi podria haver un delicte d’aquest tipus? O es girarà en contra nostra, agafant el guant d’una de les frases de l’alcalde, que ells deixin de posar l’altra galta (de galtes, moltes, però mai no he vist que posin l’altra) i exerceixin el seu poder contra nosaltres o altres? Suposo i espero que la primera de les possibilitats perquè la frase «alguna cosa grossa passarà» sona molt malament però la deixem en incontinència verbal del màxim mandatari local i fem la vista grossa. En tot cas, ho apunto perquè en quedi constància, perquè, arribats a aquest punt de l’obra, he deixat de fiar-me dels que es diuen cristians i donen la mateixa importància a la seva fe que al fet que el Nàstic pugi de categoria (això també ho va dir).

Fa riure bastant que unes persones de prestigi, mudades de fosc i, tal com deixava caure l’alcalde, més intel·ligents que qualsevol de la CUP facin anar aquest to agre i ressentit, alhora que insinuïn que no s’han de fer arribar sospites de possibles delictes a qui normalment pot investigar-ho professionalment i qui ho faci acabarà rebent una querella. De quin país estem parlant quan algú ens amenaça amb querelles per fer arribar informacions a la Guardia Civil? Perquè sembla mentida que una tropa de juristes com aquests, amb munts d’amics advocats i sabuts en lleis, no entenguin que nosaltres no hem presentat querella o denúncia directa als jutjats -que sí presentem quan pensem que algú ha fet un delicte- sinó que hem aportat papers sospitosos a un cos policial que es dedica a investigar-los. I això, de moment, no és delicte, ni tan sols a la Tarragona ballesteril, ni tan sols a l’Estat espanyol de Rajoy.

Com a tarragoní i sense ànim de lucre -ni de donar consells a ningú-, crec que estaria bé que algú assessorés l’alcalde d’aquesta ciutat, i li fes saber que quan algú està tan nerviós o enfadat com mostren les imatges de la roda de premsa, no és bo parlar en públic. I menys encara si no ets un arreplegat de la CUP com som nosaltres. Així s’hagués estat d’acusar «l’única persona, l’única regidora que ha estat condemnada en exercici del seu càrrec d’aquest Ajuntament». És clar que l’alcalde no ha de saber de tot però dir aquesta mentida enmig una roda de premsa en què el que ell mateix demana és rigor i que no es facin falses acusacions resulta més que patètic. La Laia Estrada, la regidora de la CUP a Tarragona a què es referia amb aquesta afirmació, no està condemnada per res perquè la sentència del cas Bershka, fins al dia de la roda de premsa, no és ferma i per tant aquesta afirmació és una mentida. Hi pot posar el to solemne i emprenyat que vulgui però Ballesteros ha tornat a dir una mentida en públic, i qui diu mentides en públic és un mentider…

En tot cas, la Laia, jo mateix i qualsevol altre ciutadà tenim tot el dret del món de mirar que els diners públics i el poder que dona ser representant de l’Ajuntament en una entitat com l’Autoritat Portuària siguin utilitzats correctament. No som a l’Ajuntament per votar que sí a tot el que ens posin al davant i menys encara quan sabem que som dels ajuntament més opacs de Catalunya i de tot l’Estat. I no ho diem nosaltres sinó que ho sap tothom.

Si fem cas a l’alcalde, quan rebem indicis de corrupció, robatori o qualsevol altra forma de saquejar les arques públiques, què hem de fer? Ens proposa que, saltant-nos les formes que avui té la justícia burgesa, apliquem l’acció directa? No ho crec. Del que diu i amenaça, dedueixo que ens deu proposar que ens ho mirem, tombem el cap i fem com si no ho veiéssim. I és clar que no li farem cas, per moltes querelles que ens posi. Si veiem possibilitat que hi hagi malversació de cabals públics, de diners de totes i tots, ho continuarem denunciant, aportant proves o indicis i esperant que qui ha de fer la feina, que no és ell ni la seva «tropa» -ni nosaltres ni la nostra- investigui i, si les sospites no són certes, no s’obri el cas, però si són reals aquest arribi fins al final sense importar qui sigui que hagi comès el possible delicte. Ja n’hi ha prou de Jaume I!

En tot cas, el que tenim més clar és que quan Tarragona tingui una alcaldessa de la CUP mai no farem el ridícul d’aquesta manera ni d’altres semblants, no escridassarem, no amenaçarem ni esdevindrem ombres de les ombres del que érem o vam arribar a pensar que érem. Perquè la figura institucional de l’alcalde no s’ha de malmetre d’aquestes maneres, ni tan sols contra els no-ningú de la CUP, ni tan sols quan podria arribar a passar -que Déu i el Nàstic no ho vulguin- que les seves mans dretes arribessin a ser investigades.

«Remena incansable el fang»…, sempre tinc present «The Muckraker», l’art i la creació, les ganes d’aprendre i la cultura, que m’alliberen de respirar l’aire dens del pantà i esdevenir llot, perquè Tarragona no només té aigua entollada i fins i tot qui mana i no la remena ho sap. Com quan érem petits, si ens fan saltar, saltarem. Saltarem damunt dels xolls i l’aigua fangosa en sortirà expel·lida perquè també vol respirar.

«The Muckaker» remena el fang, remena incansable el fang…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!