Continua sonant encertadament el darrer disc de Cesk Freixas. Res com no ser de cap església i no resar a cap crist ni déu ni la marededéu. Cada cop m’agrada més.
“Els carrers pels palaus”
Hem confós allò que és llaminer amb el que és real
i no anem bé, perquè hem canviat els carrers pels palaus.
Estem renunciant a tantes coses, no anem bé, els carrers pels palaus.
Vam aprendre a dominar el llenguatge per poder ser cada cop més clars,
i ara abusem dels eufemismes per la vergonya d’acceptar
que estem renunciant a tantes coses, no anem bé, els carrers pels palaus.
L’ordre dels factors és important: hem vingut a transformar.
La Història sempre ensenya: hem vingut a transformar.
Volem escriure tants i tants conceptes que tenim exèrcits d’intel·lectuals,
i ara abusem dels eufemismes per la vergonya d’acceptar
que estem renunciant a tantes coses, no anem bé, els carrers pels palaus.
L’ordre dels factors és important: hem vingut a transformar.
La Història sempre ensenya: hem vingut a transformar.
Estem renunciant a tantes coses, sembla que ens faci por una vaga general.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!