Prendre la paraula

Finalment, s’apropa l’hora de tenir a les mans la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament de Tarragona. I tot i que avui és la consellera Ivana Martínez qui es podrà posar la medalla d’aquesta fita perquè és a qui ara correspon aquesta àrea, sense cap mena de dubte és el conseller Pau Pérez qui ha estat el responsable, fins gairebé el dia d’avui, de les relacions laborals de l’Ajuntament de Tarragona.

Una Relació de Llocs de Treball (RLT) és el document que inclou tots els llocs de treball —ocupats i vacants—, del personal funcionari, laboral i eventual de l’Administració. En aquesta relació consten, entre altres informacions, la denominació i les característiques essencials dels llocs i els requisits per ocupar-los. I totes les administracions, com totes les empreses, n’han de tenir una, més si l’administració o empresa té al voltant de 1.000 treballadores i treballadors.

No tenir la Relació de Llocs de Treball afavoreix que les coses vagin a dit. I és així com han anat a l’Ajuntament de Tarragona durant com a mínim 35 anys en massa ocasions.

Cap Relació de Llocs de Treball, i menys quan aquesta encara no està aprovada, pot justificar la pujada pràcticament a dit de prop de vuitanta alts càrrecs, o càrrecs alts, i quatre d’intermitjos a la categoria que els tocaria i l’exclusió de la resta de la plantilla, la gent de la base, l’absoluta majoria, als quals també els tocaria perquè en bona part no fan la feina per la qual cobren sinó altres de més qualificació i, per tant, més sou també.

Per això, cal dir a l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Tarragona que no ens venguin sopars de duro, ni a nosaltres ni a les treballadores i treballadors de l’Ajuntament. Vostès, senyores i senyors de l’Equip de Govern, en una mostra més que són al final del seu camí com a amos i senyors d’aquesta institució, abans sigui tan difícil com ho és a totes les administracions del món, fet que fa que tothom hi pugui aspirar en igualtat d’opcions, volen blindar el pom de dalt de l’Ajuntament just abans de tornar als mítics pisos foscos des d’on feien pressupostos alternatius als de l’alcalde Nadal quan feien d’oposició.

La proposta aprovada en el ple del passat 17 de març referent a la plantilla de l’Ajuntament de Tarragona és una presa de pèl a tota la gent d’aquesta ciutat, però ho és més encara a l’absoluta majoria de la plantilla de l’Ajuntament, exclosa de la regulació malgrat ser la base imprescindible per al bon funcionament d’aquesta administració.

Des de la CUP vam votar no a aquesta modificació i vam explicar i explicarem tants cops com faci falta aquest veritable joc de trileros, de trileros professionals, obra del conseller Pau Pérez (amb l’assessorament tècnic del futur “director de Serveis Centrals”).

És clar que cal i volem Relació de Llocs de Treball, i no perquè sigui un caprici sinó perquè és l’únic element que impedirà que mani qui mani es pugui fer ús del dit per triar i decidir qui guanya més i qui menys, qui té un càrrec i qui un altre. En democràcia, fins i tot en democràcia burgesa, passar-se 35 anys sense Relació de Llocs de Treball només obeeix a un objectiu: fer anar el dit per premiar fidels i castigar infidels. I d’aquest color n’estem més que farts.

Prou assenyalar els fidels (i altres que no ho són per dissimular). Volem que la Relació de Llocs de Treball sigui allò que porti a la modificació de plantilla, a establir-la en funció de les necessitats de les àrees corresponents i del servei a totes els tarragonines i tarragonins, en funció de les feines desenvolupades per totes les treballadores i treballadors de l’Ajuntament, no només dels caps de secció, caps de departament, caps de servei… molts caps per a tants barrets i cap ni una, de pujada, allà on tocaria, és a dir per a qui no en porta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!