Prendre la paraula

Avui ha estat Sant Jordi, és clar però un any més no ho he celebrat en la part que fa al “sant”. No crec ni en princeses ni en dracs, com voleu que cregui en sants? Tot i això, he comprat llibres i roses, perquè sóc malalt de lletra impresa i no me’n puc estar…
-Eduardo Galeano, “El fútbol a sol y sombra”, publicat per Siglo XXI. Un llibre sobre un tema que quasi odio i que demostra que la literatura, si és bona, pot anar sobre el que sigui, que en el fons la forma pot alliberar el fons, o alguna cosa així. És un llibde que fa molt que em va recomanar el Jordi Salvador i ara li faig cas, a veure…
-Idren, “Dubte raonable”, publicat per Lo Diable Gros. Un llibre fet tan a prop que no ho pot ser més, tan recomanable com tota la resta d’obra gràfica i pictòrica d’Idren. Moltes de les vinyetes van sortir a la “Directa”.
-James Joyce, “Dublinesos” i “Retrat de l’artista adolescent”; i Thomas Mann, “Els caps bescanviats”. Tres obres que no necessiten presentació ni guia de lectura. La tercera i la primera ja les he llegit però ara, a més les rellegiré. Són conseqüència d’aquesta bona pràctica que és intercanviar llibres també per la diada aquesta.
-Avel·lí Artís-Gener, “Els gossos d’Acteó”. En general, Tísner m’agrada, tot i que he llegit poca obra seva. Aquesta novel·la per a mi és com si fos escrita ara, inèdita en la lletra.
-John Krakauer, “Hacia rutas salvajes”. No en sé res, tot i que quan ho dic enganyo, segurament perquè no sé res de res i això m’empenyi a cremar-me les celles per aprendre i cada dia més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!