Prendre la paraula

Ahir 22 de setembre, vaig participar en un debat de campanya al Cercle d’Economia de Barcelona organitzat per Axia, el lobby de directors professionals d’Ensenyament. Sincerament, m’hagués agradat molt que alguns companys i companyes de feina, professores i professors decents i treballadors, haguessin sentit com es referien a la nostra feina i al futur que tenen previst algunes persones de les altres llistes electorals, perquè d’això es tractava, d’un debat electoral.
I també m’hagués agradat que haguessin olorat allò que en diríem “el sofre”, la roba cara, els perfums, els quartos en definitiva…

Com a representant de la llista Junts pel Sí va venir la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau. La Rigau va exposar el programa de Junts pel Sí, tot i que sovint es confonia amb la seva altra feina de consellera que semblava que ahir no li tocava d’exercir. I va explicar les ganes que tenen ells (suposo que CDC) de posar direccions professionalitzades a tots els centres públics per tal d’estendre un model d’èxit de direccions que ja es dóna en els centres concertats, per tant privats. Va dir que els directors són “caps de personal” i que, per tant, l’escola és una empresa i les direccions no cal que provinguin de l’escola on manaran. Els claustres?, doncs una rèmora de l’antifranquisme “transnochado”. Jo mateix li vaig dir que ni ara ni mai serem empresa sinó escola i ella va corroborar que sí, que l’escola és una empresa. Va afegir que vol que Axia passi a formar part del Consell Escolar de Catalunya… M’hagués agradat que haguéssiu vist les primeres files de l’auditori i com explicaven els plans que tenen per a totes i tots.

Sense massa ànims de polemitzar però anant al gra. Companyes i companys professors i mestres que esteu a Junts pel Sí o els votareu, aquest és el programa de la vostra coalició referit a Educació? La Rigau ha de ser qui comandi el vostre projecte d’escola en la nova República Catalana? Es pot caure més baix o el que vam viure ahir va ser una al·lucinació o un “gràcies pel suport incondicional”?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!