S’ha mort Javier Krahe i amb ell una visió irònica, mordaç, sense amos, llibertària, divertida i feliç, alegre i irònica de la vida dels mortals que passem dies i nits en aquest tros de món que és la terra on caminem, dormim, somiem, estimem i assumim que un dia ens agradaria ser tan lliures com era ell. D’això en dic bellesa…
Que la teva no li pesi massa, tot i que segur que si passés això es queixaria amb una cançó, o dues, que ens il·luminarien el dia i la nit. Així que potser millor que li pesi…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!