Prendre la paraula

“En l’hivern de la consciència que vivim, correspon cada vegada més als sabers humanístics i a la recerca científica lliure de qualsevol utilitarisme, a tots aquests luxes considerats inútils, la tasca d’alimentar l’esperança, de transformar la seva inutilitat en un utilíssim instrument d’oposició contra la barbàrie del present”

(Nuccio Ordine, La utilitat de l’inútil)

Per un país més lliure, més culte i més humà

Ens trobem a les portes d’una nova època, a punt d’encetar la construcció d’un nou país que voldríem, com el poeta, més culte, ric, lliure, desvetllat i feliç.

Per això, per contribuir a fer una Catalunya millor per a tothom, ens sembla del tot imprescindible i urgent que les institucions i tota la societat civil siguin conscients que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans.

La literatura catalana, ja prou menyspreada, ha rebut un darrer cop de gràcia amb l’aplicació de la LOMCE (per entendre’ns: tal com està plantejat el nou batxillerat humanístic, la literatura corre el risc de desaparèixer). Hem d’evitar que les decisions salvatges imposades per Madrid, la seva labor depredadora, no ens serveixin d’excusa, ja sigui per desídia o ignorància, per arraconar més i més uns coneixements que, és clar, poden fer que els ciutadans pensin, raonin, adquireixin sentit crític i aspirin a deixar de ser simples súbdits.

Un país autènticament nou i lliure no pot admetre aquestes actituds cíniques i barroeres, amagades rere un suposat utilitarisme que és la disfressa actual de la barbàrie.

És per això que, convidats com ens sentim a construir una Catalunya millor, volem reclamar:

1. UN PAÍS QUE RECUPERI LA DIGNITAT TOT REVALORITZANT LA NOSTRA LITERATURA. Fent que l’ensenyament i el coneixement de la nostra història literària estiguin a l’abast de tota la població escolar de manera preeminent i no com a auxiliar de l’aprenentatge de la llengua.

2. UN PAÍS QUE VALORI I FACI RESPECTAR EL SEU PATRIMONI LITERARI, perquè en aquest patrimoni hi batega la identitat ancestral, actual i diversa del nostre poble. Perquè és absurd i estúpid demanar que respectin i valorin des de fora el que nosaltres no valorem ni respectem.

3. UN PAÍS QUE SÀPIGA que la literatura ens ajuda a recordar qui som i a dialogar amb el passat i el futur.

4. ASPIREM A UN PAÍS que sàpiga que, a més de pintors, músics i arquitectes universals, tenim autors de primer ordre en el nostre idioma des de molts segles enrere. Un país on la gent sàpiga qui són Llull, March, Guimerà, Maragall, Carner, Riba, Verdaguer, Rodoreda, Vinyoli, Moncada, Vicent Andrés Estellés, Caterina Albert, Cabré, Monzó, Marçal i tants altres, de la mateixa manera que es coneixen els noms de Gaudí, Casals o Miró.

5. ASPIREM A UN PAÍS de gent que aprengui a escriure, pensar i ser de la mà del testimoni savi, sensible i bell dels qui ens han precedit .

PER AIXÒ, PERQUÈ ENS ENTUSIASMA EL NOU PAÍS QUE ENTRE TOTS HEM DE FER POSSIBLE:

EXIGIM que la literatura recuperi el seu lloc en els estudis obligatoris i en el batxillerat, tal com han promès de fer diversos consellers al llarg dels anys, mentre es lliuraven a escapçar, reduir i residualitzar la presència de la literatura en els plans d’estudis, fins a fer-ne un pur reducte testimonial.

RESPONSABILITZEM les autoritats i els dirigents de les estructures culturals i educatives del perill de destrucció del país, que comença per l’anihilació de la seva cultura –en aquest cas estretament lligada a la llengua-, perquè amb la seva inacció perpetrarien un genocidi cultural irreparable.

I ENCORATGEM A TOTS ELS ESTAMENTS SOCIALS, GRUPS, ASSOCIACIONS I CIUTADANS QUE RECLAMIN AMB NOSALTRES UN COMPROMÍS ACTIU DE REVALORACIÓ DE LA LITERATURA PER PART DELS RESPONSABLES POLÍTICS, CONSCIENTS QUE ELS CONEIXEMENTS HUMANÍSTICS QUE PROPORCIONA SÓN UN DELS FONAMENTS SENSE ELS QUALS NO SERÀ POSSIBLE AQUELL PAÍS QUE VOLEM MÉS CULTE, MÉS LLIURE I MÉS HUMÀ.

Manifest impulsat per Clara Soley i Antoni Dalmases amb la col·laboració d’Antoni Carbonell, Montserrat Sarret i Francesc Foguet. S’hi han adherit, entre d’altres, Imma Monsó, Rafael Subirachs, Dolós Miquel, Altaió, J. M. Fonolleras, Albert Rossich, Sebastià Alzamora, Bel Olid, Marc Romera, Bernat Puigtobella i Jordi Llavina.

Per a adherir-vos-hi, només cal que envieu un correu electrònic a
defensaliteraturacatalanabatx@gmail.com, i hi indiqueu el vostre nom i cognoms, el DNI i la vostra professió.

També us podeu adherir a la campanya que s’ha obert a Change.org

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!