Prendre la paraula

jordimartifont

14 de gener de 2015
40 comentaris

Mas, les mil formes de prendre el pèl…, ara amb eleccions al setembre

mas

Quina vergonya de trosset de país, quina vergonya d’estafadors mudats, quina vergonya de suposats moviments socials catalanistes dominats i segurament muntats (perquè tan mesell i claudicant no pot ser que hi neixi ningú) per qui mana, quina vergonya d’ERC que llepa el terra que l’amo de la pista li fa netejar amb la llengua.
Mas, un cop més, se salta totes les previsions de tothom (nosaltres ja ho dèiem però no comptem, és clar) però no passa res, potser perquè tothom ja no és ningú o ben pocs en queden… Li aplaudeixen les gràcies i ell allarga el seu mandat retallador i criminal (retallar la sanitat mata i és fastigós quan es fa per repartir dividends entre els amics) sense que ningú li pugui plantar cara com caldria, perquè la unitat és invocada vint-i-tres cops més i ho serà tants que en perdrem el compte…
Mas domina els tempos i és clar que la seva única intenció és perpetuar-se en el poder, aplicant un programa ultraliberal contra les persones que som totes i afavorint només seus amics emprenedors que l’emprenen amb nosaltres que no som rics, ni rucs. No. No és corrupció. És pur càlcul de possibilitats. I ERC li porta la palangana com mai s’havia vist fer. Bé, mai sí. A l’anterior Transició va ser el que va portar ERC a la pràctica desaparició i ara no desapareixerà però perdrà i de fet ja ha perdut la feina de maquinista del “prucés” q ue diu el Sergi Saladié.
Enmig de tot això, els mesos passaran i els nouvinguts a l’independentisme no d’esquerres deixaran per impossible una cosa que, de fet, seguint aquest camí, ho és. Així, amb la burgesia catalunyesa comandant la màquina, mai no serem lliures, tot el contrari, continuarem sent el que sempre han volgut que siguem: callats, obedients i regionalment espanyols. Per què cal que ho prohibeixi el PP si CyU sap desmuntar-ho tota sola la mar de bé?
Com sempre, i sap greu tenir sempre raó, la burgesia catalunyesa, els encarregats de la finca, ho tenen clar. La resta ho deixa a les seves mans. No nosaltres, l’esquerra independentista i els moviments socials, però sí l’esquerra que es diu moderada i que acaba aprovant pressupostos de dretes. La gent gran aplaudirà perquè val més poc que res i els poc convençuts ja votaran Podemos que com a mínim fan el que prometen mentre no manen… i de moment no han manat.
La lluita continua al carrer. Les mentides no deixen de sortir de les seves boques. I demà Rahola, Sanchís, etc., etc. deixaran clar que Mas és un gran estadista, un gran pensador i un gran líder. En fi, el pastisset que no arriba a païset, el de de sempre, el discurs de sempre ben mudat i convenientment propaganditzat i, com sempre, preparat per ofrenar noves glòries a Espanya o a no se sap qui. Res que no haguéssim dit i advertit. Sincerament, només ens queda el que som i no és pas ells, sinó nosaltres. Ara i sempre, nosaltres, mai ells. I ara i sempre dient-los enredaires, mentiders i professionals de les fotudes de pèl.

  1. Ancara uns argumens que o critiquen tot i que no porten cap solucio alternatva. Massa victimisme social, que no te en compte que la societat es plural , es pot ser Independentista, sen de dreta ou d’ esquerra , ric o povre catolic o ateu o el que sigue.Tambe es pot ser antiendependentista pero fes-ho a cara oberta nomes que sigue per l’ honor

  2. No et dono ni et nego la raó, però com justifiques el dir que Mas vol perpetuar-se en el poder si ja anunciat que un cop acabat el procés no es tornarà a presentar ?

  3. Bastant d’acord amb el contingut, no tant amb el to. Mai no m’he refiat de Mas, que sempre ha trencat la unitat pel seu compte. Ara busca erosionar Esquerra (que ja tenia el seu camí propi) i ho està aconseguint, malauradament.

  4. Tots sabem que sense Convergència mai ( o al menys amb molts anys) haguèssim somiat poder arribar a a ser independents perquè hi ha molt independentisme de dretes o centre, digue-li com vulguis, que també es sent identificat en el procés i sap que sent amos de la riquesa que generem viurem millor. Junqueres ha de negociar i negociar vol dir cedir en algunes coses. El que anem a fer és massa important com ser intransigent o deixar-ho a l’atzar sense planificar gaire. Em fa por Podemos perquè pot arrossegar molts indecisos que es deixen enlluernar, però a tots ells se’ls ha de fer veure que amb podemos les relacions amb Espanya no canviaran pels catalans i que mai ens deixaran ni tant sols tenir un pacte fiscal a la basca, perquè no “poden”: Espanya no és viable sense que la mantingui Catalunya.

  5. Caram Jordi, potser tampoc n’hi ha per a tant, a mi també m’agradaria que a Catalunya i al mon sencer fossin les propostes socials defensades per la CUP les que hi predominessin, però desgraciadament no es així i no crec que ho sigui en molts anys. Si arribem a ser un estat tindrem moltes mes possibilitats de socialitzar-lo que si ens quedem arraconats dins les ‘ecscanyes’ i desprès tindrem de treballar colze a colze per implantar maneres de fer mes socials i foragitar poc a poc les males practiques de multinacionals i esparvers capitalistes. De moment ajudem ‘a qui sigui’ a arribar a la llibertat, desprès anirem a totes. Salut.

  6. Quina pena de crítica, xicot! Tu deus ser l’únic que té la veritat divina, veritat que no necessita arguments positius sinó rebequeries nonsenses, baladraries d’òliba esquerpa i escarafalls de mico pelat.

  7. Jordi, munta un partit polític i endavant. Potser de tant en tant hauràs de cedir per avançar i llavors ho veuràs tot d’un altre color.

  8. Veig que ets de la CUP tot i que no vas pas excel·lir quan et vas presentar per Tarragona. Portes molta bilis contra tot. Crec que la CUP no ha optat ni optarà per aquest camí. Aquesta denúncia és molt greu: “Li aplaudeixen les gràcies i ell allarga el seu mandat retallador i criminal (retallar la sanitat mata i és fastigós quan es fa per repartir dividends entre els amics)”. Sols hi veeus la voluntat del govern català? No hi veus cap paper del madrileny? Saps qui dóna els nostres diners amb comptagotes i se’n queda la resta? Sempre ens equivoquem d’enemic. Ja veig que acabaràs amb Podemos. Em sap greu, sempre dient que no a tot, culpant els altres però no dient res del que s’hauria de fer. Les CUP són millors que tu.

  9. Penso igual que tu. Amb aquests polítics no anem enlloc. I, hi ha una cosa bàsica que és elemental: per assolir la independència calen independentistes (sembla obvi). Votant CiU i després treure l’estelada… és com quan et detecten un càncer però segueixes fumant… doncs una de dos: deixa de fumar i després t’operes, o fuma a gust fins al darrer dia… Però si tries la segona opció, no facis perdre el temps als metges… (sóc conscient que he posat un exemple una mica maximalista… però no dic res que no sigui)

  10. Prou d’intoxicar si us plau i comencem a treballar. Qui vulgui el millor pel país que creixi, es faci responsable i comenci a empènyer en la direcció DE TOTSgran irresponsabilitat. El futur de tots

  11. Ai, fillet… Les ulleres partidistes no et deixen veure, el que tanta gent (entre ella els millors comentaristes del nostre país) veu tan clar: que aquest acord, sense vencedors ni vençuts és un pas de gegant cap a la independéncia. I denigrar-ho tot és el pitjor camí per a arribar-hi.

  12. “Ara i sempre, nosaltres, mai ells. I ara i sempre dient-los enredaires, mentiders i professionals de les fotudes de pèl.”
    Quan dius nosaltres, entec que només et refereixes a les persones amb la teva idiologia i que tots els altres som “idiotes” i ens enganyen. Potser caldria començar per respectar als que molta gent dóna suport . I menys omplir-se la boca d’un “nosaltres” que sembla representar tothom, i en realitat per molt que et creguis que un altre cop tens raó, decidicament no la tens.

  13. Lamentable l’obsessió anti-Mas.

    Mai cap partit ni cap president havia arribat tan lluny.

    No voleu veure la realitat.

    Per quins interessos? (esquerranisme? espanyolisme subconscient ? )

    Noi, no us entenc en absolut.

  14. Bastant d’acord amb el que exposes. Però llavors, com hem d’entendre la reacció furibundament negativa del gobern, premsa, etc. espanyols ? Fan teatre i això creus que també està pactat ? Perquè per allà tothom diu que això és un desastre que es du de cap al trencament d’Espanya….

  15. Completament d’acord amb tot. Com a antropòleg, i com a ciutadà, ja em veia a venir una ensarronada així per part de la Lliga Regionalista (CyU) i els seus ‘palmeros’ de la suposada ‘societat civil catalana (pobre societat civil si només es circumscriu a dues associacions). El que no m’esperava a estat l’actitud servil i lamentable dels que no semblen ni d’esquerres ni republicans. Salutacions!!!

  16. Qui ens ha pres el pèl tota la vida -i tot allò que poden- a canvi de res, són els unionistes de fora del país, i els de dintre, que van amb el pas canviat i no saben per on sortir-se’n davant d’un poble que no vol ser còmplice de la inutilitat espanyola. Si entre els que volem un futur digne per Catalunya no ens entenem, és que patim d’immaduresa crònica. Vigila la teva, que és evident!

  17. Qui ens ha pres el pèl tota la vida -i tot allò que poden- a canvi de res, són els unionistes de fora del país, i els de dintre, que van amb el pas canviat i no saben per on sortir-se’n davant d’un poble que no vol ser còmplice de la inutilitat espanyola. Si entre els que volem un futur digne per Catalunya no ens entenem, és que patim d’immaduresa crònica. Si apostem per la independència no ens podem encallar en la interminable, esgotadora, estèril argumentació de dretes i esquerres. Els que estimem Catalunya solament tenim un país per triar, ara si el que ens motiva són les esquerres –o les dretes– , pel món n’hi ha de tots els colors, podem triar el que ens convingui.

  18. No sé qui firma aquest article, però em sembla que, com vulgarment es diu, pixes fora del tinter. Un procés de tal envergadura com és la proclamació de la república catalana requereix una estratègia correcte i contundent. Des del meu punt de vista, convocar eleccions ja em semblaria un error monumental i descomunal, el fet que s’ahagi decidit fer les eleccions el 27 de setembre em sembla del tot adequat ja que es dona un temps suficient per convencer, si se sap fer (recordem el fracàs, fins ara, del quebec i escòcia) a la major part de la població que la república és el millor per a tots nosaltres.

  19. I mai no has pensat que potser el problema sou els intolerants com tu que a tot li posen etiquetes i que només veuen dos colors: o blanc o negre. Els que us penseu que vosaltres sempre teniu la raó i la vostra idea i només la vostra és bona.
    Donsc no, resulta que a tots els llocs del món hi ha gent amb pensaments diversos i si vols un país nou haurà de ser amb la gent que pensa diferent de tu (exactament igual que el país sense estat que tenim ara) o evidentment no será mai clar per més que tu vulguis els que pensen diferent no desapareixeran pas.

  20. Mas va fer una proposta d’unitat -al meu parer convenient, potser convergent també, no diré que no- i tothom va saltar per la borda, tret de les CUP’s.

    La “pressió”, el leit motive de possibles obscurs dessitjos, era la celebració d’eleccions para-pseudo-filo plebiscitàries -com si no ho van ser les anteriors -al meu parer és clar.

    Doncs ja hi ha eleccions, i hem d’esperar -alguns, no tots és clar, que guanyi la pobre i disortada Catalunya. (la que alguns portem al cor)

    Jo sóc dels que pensa que s’ho mereix i que s’ho ha ben guanyat. (i també que no li queda gaire recorregut tal com van les coses).

    Què pot fer el “Govern” sinó retallar -com està retallant el món sencer per cert, Cuba i URSS incloses per no anomenar Korea del Nort?

    Fixe’m l’objectiu en l’alliberament, ja inmtentarem després l’altre impossible.

    “D’impossible a impossible” fins a la Victòria final. Dic jo eh!

  21. De debò penses això? Ho trobo ben trist, la veritat. Criticar és molt fàcil. Ho sento molt però jo sí que crec en els polítics que tenim, i perquè per tot el què s’hi juguen ells (i nosaltres), penso que ara va de debò. No crec que ens vulguin i·lusionar per a no res.

  22. Benvolgut,

    Trobo que aquest article és una mica “purista”, en el sentit que atribueix als “altres” molts errors i moltes coses negatives. Jo penso que si volem que Catalunya sigui un país independent, necessitem a molta gent, molta. Gent que potser votarà CIU, o a ERC, o a les CUP, o ICV, etc. Ningú no està de més. Si realment l’autor de l’article vol que Catalunya sigui independent ha de pensar que tota aquesta gent és necessària. Per cert, en aquesta Catalunya independent també hi haurà tota aquella gent que no haurà votat partits independentistes. M’explico? Jo vull la indepedència de Catalunya, però per a això he de comptar amb molta, molta gent, que sé que no pensa com jo.

    Cordialment,
    Francesc

  23. El partidisme dels partits i l,estratègia de mas per mantenir-se al poder es vergonyós. Però el pitjor es el paperot de lANC. Sincerament, si encara queden voluntaris de bona fe això els farà obrir els ulls i ja veurem qui els torna a mobilitzar.

  24. Comparteixo bona part de la crítica que es fa a CiU, però el que no puc entendre és tant tremendisme. Les generacions anteriors a nosaltres es riurien dels nostres problemes. Som els primers catalans de la història que podem aconseguir la independència sense disparar ni un sol tret, i depèn exclusivament de la gent aconseguir-ho.

    L’article erra en vàries coses. En primer lloc el que ell anomena “burgesia catalunyesa” fa temps que no vol saber res de les accions d’Artur Mas. Aquesta burgesia no vol eleccions ni independència ni res de res que no sigui una negociació secreta d’alt nivell en un restaurant de Madrid per a millorar el finançament. CiU lluita per a conservar un electorat de classe mitjana (petita-burgesia) més aviat social-liberal que s’ha fet independentista i que podria votar ERC. A diferència d’Espanya, a Catalunya les classes mitjanes han entrat en contradicció amb el sistema; altrament no s’expliquen les enormes mobilitzacions dels últims anys i la transformació radical del panorama polític.

    L’independentisme és al carrer. La lluita continua i ara, com a mínim, tenim una data per les eleccions.

  25. L’he llegit a volada (uns 20segons) nomes per confirmar que aquest suposat indepe-autentic es un troll que s’ilustra amb un ninot del Niñotriste, dibuix alternatiu del “Espanya en roba” amb Mas com protagonista. La dita burgesia catalunyesa -com diu- potser es la primera vegada que es mulla el cul i com ja sabem que no farem a la tirada la Revolució Sovietica… perque ens miren desde Europa i no volem quedar com Cuba 50 anys. Ja m’está be que vagi aixis i Mas representi a qui vulgui, si anem al mateix costat de la trinxera. No cal que reflexionis mes indepe-autentic.. limitat a callar i acompanyar a la majoria, despres ja en parlarem de tot.

  26. Ves en compte en mossegar-te, potser t’enverines…tant d’odi no és bó per viure. Traquilitzat…la vida és un mirall multicolor, la llàstima es que de vegades hem d’aguantar persones com tu, que només saben destruir i són incapaços de crear il.lusió.
    Apa siau

  27. Hi ha moltes coses de l’escrit de les que discrepo però no menystinc.
    Més enllà de fòbies o fílies, cal tenir clar què volem aconseguir, i això em temo que tant polítics com alguns comentaristes ho tenen oblidat darrerament. Si el que volem és fer un referendum (així ho havíem dit molts) ara deu ser l’hora de fer-lo de l’única manera que ens és mitjanament possible: eleccions refrendàries. Després, si ens en sortim, ja podrem perfilar com volem que sigui el nostre nou estat, perquè em sembla evident que és més fàcil arribar a un marc social més just dins de l’àmbit català que no pas impulsar-lo i portar-lo a la pràctica en l’actual marc espanyol. I quan poguem decidir realment què volem i en qui confiem per gestionar EN NOM NOSTRE aquest nou estat, serà també el moment de demanar comptes als partits pel seu paper durant els anys de transició i de camí vers la independència.

    Ara que fa vint anys de la mort d’Ovidi Montllor, voldria recordar un fragment d’una canço seva: Lliçó de sumes i verbs”.
    Tots hem pensat, ja?
    Llavors cal que fem,
    no estiguem parats.
    Bé. Llavors:
    Fem, fem, fem i callem,
    fem, fem i callem.

    I si d’una vegada ens dediquessim a explicar què vol dir la independència i què vol dir quedar-nos a l’estat espanyol en les condicions en les que estem? I si en lloc de discutir ens dediquessim a construir un argumentari fonamentat i raonat que ajudi a esvair les pors de gent que dubta de fer el pas cap a la independència?

  28. Lluita de classes! Lluita de classes! Ha, ha!! L’igualitarisme crea monstres…
    Com et penses que s’ha assolit la independència a altres països? Malfiant-se de tothom?

    Divide et impera.

  29. Compartiria moltes coses amb tu menys el to, i la mania de referir-se a la burgesia catalunyesa. Aquesta ja fa temps que és nacionalista espanyola.
    Si et vols referir a la petita burgesia i a la gent acomodatícia, sorgida també del proletariat català de diversos orígens que es creuen feliços entrampant-se en el consum quan en són les seves víctimes, també et diré que no en tenen cap culpa.
    Tots hem nascut en una realitat construïda i tenim poca vida per anar triant el gra de la palla.
    Un llibertari lluita per la seva llibertat i per la dels altres. Però també ha de reaccionar amb sensatesa humana davant del que consideri defallences.
    Em sento millor amb els llibertaris dels altres pobles d’Espanya que amb els nostrats, ja que ells mai m’han imposat res i a més a més sembla que tinguin una visió més clara de les coses. En canvi aquí, el sentit de identitat que és el mateix que el de la dignitat, sempre ha portat divisions. Seria bo que afrontéssiu amb valentia el debat.
    Al meu poble, qui crida més són els cacicots, i la gent humil ja sabem que sovint, no porten la raó.
    La intel·ligència és l’arma de la revolució del segle XXI, o això o estem fotuts.
    Perquè no és temps d’èpica ni d’abrandats discursos. És hora de jugar amb les cartes que tenim. I és època de ser honestos, sobretot amb nosaltres mateixos. No els podem donar la excusa perquè ens passin per sobre com fa setanta anys.
    Segur que has fet moltes coses bones a la vida i estaràs al lloc que toqui quan calgui defensar la llibertat del poble. Per descomptat tota agressió ha de tenir resposta.
    T’explicaré quelcom, que segur podràs trobar documentat:
    Un cop alliberat Mauthausen, els republicans espanyols, molts d’ells llibertaris van decidir fer una pancarta de benvinguda a les forces d’alliberament aliades. Alhora un grup de catalans, del Psuc, la Cnt i altres ideologies van decidir fer-ne una altra redactada en català, amb el debat de si realment era útil o no o si ho entendrien, debat que només encetem els catalans, per cert.
    Doncs bé, la pancarta va ser redactada i exhibida, però no va durar ni cinc minuts. Els “republicans espanyols” la van destrossar en un “periquete”, amb una energia inusitada per a aquells cossos tan afeblits, davant la mirada atònita i trista dels que fins llavors havien estat els seus companys de penúries.
    A quin costat quedaràs tu si no fas respectar els sentiments dels altres?. Vés a convèncer indecisos i destria qui té a la boca l’eix social de debò o per mantenir l’status quo.
    Al capdavall l’himne de Riego té lletra, només en castellà i parla de moltes parides de la sang del cid i d’altres coses. Això si et sembla bé?
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!