Prendre la paraula
jordimartifont
Tot es trenca però tot, encara més, reneix. Tornem-hi que no ha estat res!
Què hi farem si no en tinc ni idea d’ordinadors tot i que faci vint anys que em són imprescindibles per a la feina? Avui mitja tesi ha desaparegut. No cal que hi penseu solucions que no n’hi ha, els dos tècnics que conec, que a més i sobretot són amics, ja s’ho ham mirat a distància i res hi ha per fer. Ha desaparegut, potser perquè no està prou bé tot, potser perquè me l’he menjada.
En qualsevol cas, ara toca tornar enrere i refer pàgines i pàgines. Ara mateix no estic massa d’humor ni amb mass aganes, la veritat, però sé qie, com sempre, quan m’hi posis i perdi hores, son, menjades i de tot sortirà i aquest estiu tindrà final feliç… o no. En fi, que somh-i que no ha estat res. I Llunas i companyia s’ho mereixen.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sembla que tens clar que te l’has carregat tú sense voler. Millor. Els aparells telemàtics no són màquines, tenen una màgia. Em volia comprar un gos per parlar amb ell i així tothom pensés que sóc bastant normal. Podriem interactuar públicament. Però m’abruma la responsabilitat i segueixo tontejant amb els ordinadors.