Prendre la paraula

Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal

Ja ho heu vist, amics Fidels: L’agricultura, encara que rudimentària i anticientífica, dóna el triple del que es necessita per al consum del gènere humà. La misèria consisteix, doncs, en l’inic repartiment dels productes.

 La demostració feta respecte de l’agricultura exigeix un estudi semblant sobre la indústria, perquè menjar no és la necessitat única, i és indispensable tenir habitació, vestir, abrigar-se, etc., per poder exercir les facultats intel·lectuals i físiques.

Consignem un fet important: mentre l’agricultura viu estacionària, la indústria ha progressat d’una manera admirable. Amb 60 milions d’obrers, les manufactures d’Europa i dels Estats Units donen un producte anual de més de 94.000 milions de pessetes; l’agricultura, amb doble quantitat de treballadors, obté un valor de 78.000 milions.

Aquesta superioritat prové, en part, de la superior capacitat dels treballadors industrials sobre els seus companys del camp, i principalment dels avenços de la mecànica. A més, la indústria ha aprofitat molts recursos naturals i tots els progressos científics. Fixeu-vos en aquesta dada: el dipòsit natural d’hulla dóna impuls a 10.000.000 de cavalls de vapor, que representen la força de 787 milions d’homes, i és segur que abans de sentir escassetat d’aquest utilíssim mineral nous descobriments donaran noves forces molt més poderoses i econòmiques per substituir-lo.

Repetim-ho: el valor de la producció d’Europa i els Estats Units és de 94.725 milions de pessetes, i per completar aquesta avaluació s’ha de considerar que els productes industrials no s’usen immediatament com els agrícoles, sinó que la major part d’ells duren molts anys, i després d’utilitzats tornen a entrar en el corrent industrial, de tal manera que la suma d’objectes fabricats que cada any s’utilitzen és dues terceres parts superior a la que expressen les estadístiques de la producció anual.

La producció europea i nord-americana de 1886 va ser de

            97.725 milions de pessetes

           65.150 “ “

Total 162.875 “ “

D’aquesta quantitat, distribuïda entre els 407 milions d’habitants d’aquests països, toquen aproximadament 421 pessetes per individu.

 En la hipòtesi d’un repartiment equitatiu, prenent per tipus 421 pessetes per persona, una família formada per cinc tindria anualment 2.015 pessetes en productes industrials a la seva disposició.

Ara correspon una observació molt important: si es fes un repartiment individual, el valor dels productes industrials seria molt més gran, perquè el càlcul fet representa el valor a preu de fàbrica, sense comptar l’import de despeses comercials, impostos, transports i tota la multitud de gravàmens que sobre la producció carreguen governants, usurers, intermediaris, que sense exageració arriba a un quíntuple; de manera que els 162 milions i escaig resultants del càlcul anteriorment exposat poden avaluar-se molt bé en més de 814.000 milions, cosa que donaria a cada individu 2.104 pessetes.

És aquesta quantitat suficient per a la regular satisfacció de les necessitats de cada un? Encara que la ració industrial no sigui tan fàcil de precisar com l’alimentària, podem respondre afirmativament.

 Prenent per tipus, no un pagès ni un obrer, sinó un burgès regularment acomodat que viu en una ciutat, i prescindint de detalls, podem suposar que habitació, vestit, mobiliari, etc., representa un total de 600 pessetes per terme mig.

 Amb aquestes dades pot fer-se racionalment aquest càlcul:

 Valor dels productes corresponents a cada individu 2.105

 Import de les despeses de conservació per individu 600

 Sobrant 1.505

 Si del càlcul de l’individu passem a fer el de conjunt, prenent per base el ja fet de la població d’Europa i dels Estats Units i el que correspon per despeses de conservació de tots els habitants, s’obté el següent resultat en números rodons i fent cas omís de les xifres que no arriben a miler de milió:

Valor dels productes fabricats tilitzables anualment, (en PTA) 814.000 milions

Total de despeses de conservació, (en PTA) 244.000 “

Sobrant (en PTA) 570.000 milions

Ja ho veieu: hi ha molts més dels productes industrials necessaris per a l’existència de cada un, fins al punt que si examineu aquestes quantitats i teniu en compte que estan suposades per a adults, sense considerar que els menors i la vida de família redueixen molt el consum, podem dir ben bé que hi ha cinc vegades més productes industrials dels necessaris.

On es fon aquesta enorme riquesa? Ah! En aquest punt la consideració més calmosa i freda s’escalfa fins a la indignació i la còlera. Per molt que sigui, no és res el que el ric malgasta a la taula comparat amb el consum de productes industrials que exigeix el luxe, la supèrbia i el vici dels privilegiats de primera fila: el boudoir de la bagassa, el saló destinat a l’ostentació, a la luxúria i a la bestialitat més repugnant, consumeix milions i milions d’una manera espantosa. Per si hi ha qui cregui que exagero, recordeu que un lord londinenc va obtenir un premi en un ball de disfresses aquest any per haver-se presentat vestit de bitllets de 1.000 lliures esterlines. En una correspondència de París d’un diari burgès de Madrid es llegeix que en un ball de la gent del gran món van presentar-se algunes dames en vestit paradisíac, és a dir, nues de pèl a pèl, tenint, enlloc de fulla de parra, un tapabruts de diamants i tota classe de pedres fines d’incalculable valor. Sense això, palaus, torres, salons i gabinets aristocràtics i burgesos són com un oceà on aflueix la producció com els rius a la mar.

I sense fer comentaris perquè aquí sobren, vista l’eloqüència dels fets, fins a la pròxima.

Salut i fora burgesos!

14 d’abril de 1895

Pau Veritats

La Tramontana, número 656, 19 d’abril de 1895, pàgina 2

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!