Prendre la paraula
jordimartifont
Rull anuncia el Pla B de CyU: com sempre, marejar la perdiu i obeir l’amo
(La foto és d’EFE publicada a El Confidencial)
Ni urnes al carrer, ni desobediència, ni plantar cara, ni fermesa, ni eleccions anticipades, ni res de res. Obeir els amos malgrat les seves ordres siguin injustes i crear un govern de concentració nacional per arribar al 2016 i fer eleccions plebiscitàries quan arribin les autonòmiques.
Ho va anunciar diumenge 27 de juliol del 2014 el número dos de CDC, Josep Rull. Aquest és el pla B de Mas ja que, tal com anuncia Rull “amb gran preocupació”, “té por que suspenguin l’autonomia”, alhora que fa una crida a evitar “els errors de 1934”.
Cal tenir el morro molt desenvolupat per intentar ensenyorar-se d’un procés que ha creat el poble des de baix i intentar desfer-lo d’aquesta manera tan barroera. Cal ser molt ximple per veure darrere d’això algun pla d’alliberament amagat. Cal portar molta llana al clatell per no entendre que CyU (amb aquest “y” que tant els molesta), no s’ha mogut d’on sempre ha estat: fent la feina d’encarregada de la finca i alhora fent-se passar per ama de tot.
El 9N sortirem al carrer i ho farem per dignitat, plantarem urnes a cada plaça i carrer que calgui i ho farem des de la desobediència, que és l’única manera d’optar a ser lliures algun dia. I ho farem per un país que valgui la pena, no per aquest que CyU s’ha encarregat de destruir tant com ha pogut perquè en podia fer negoci. Prou miserables que roben tan com poden en nom del país que intenten tenir ben dominat per no espantar els amos. S’ha acabat el bròquil i no pensem passar per l’adreçador. Democràcia de base i desobediència!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és cap novetat aquest plan b del senyor “Mariano Mas”. Es veia a venir des de fa tot aquest temps que alguns bé coneixem. Si em permeteu diré la meva… La vertadera independència l’assolirem si som capaços de pejar el hàbits de peons, funcionaris i assalariats precaris i donem el pas cap una societat i uns individus autogovernats i evidentment autogestionats. Mentre el nostre esforç i capital sigui la força de treball per empreses que no els tremola el pols en destruir i precaritzar-nos o per a unes institucions segrestades pels mateixos mercaders, doncs la idenpendència no serà efectiva.
Cal prendre els carrers per fer-los espais de desobediència i praxis democràtica, però cal deslegitimar aquesta classe dominant no donant-los allò nostre més preuat: la força del nostre treball, sols no produïnt la sobirania serà real per a la societat, no ens queden moltes més opcions que siguin efectives i regeneradores.
Sobre les corrupteles del pocavergonya d’en Pujol, ja he comentat a altres blocs.
Vòs crideu “Desobediència!”. Compte, mestre, amb les consignes (poden ser una arma de doble fil, i fer mal a qui les diu): en aquest cas, en Jordi Pujol va “dessobeïr” el mandat que tenia dels ciutadans (ser servidor de la cosa pública).
La “desobediència”, quan cal, és cosa poitiva. En alguns casos, pot ser rebequeria de nen mal criat o, en el cas d’en Pujol, delicte i “pecat”.
Atentament