Prendre la paraula

Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal

Em proposo avui, benvolguts Fidels, identificar-me un xic més amb vosaltres, deixant a part el to de set-ciències per prendre el d’íntima confraternitat que ens uneix en unànime aspiració.

Sabeu amb evident certitud que fins al present ha sigut inútil que la ciència proclami i la raó sancioni que el treball és l’únic origen de la propietat, perquè avui, com en els temps passats fins a la més remota antiguitat, el propietari va ser sempre l’espoliador cruel, el detentor injust, en tant que el treballador, l’únic subjecte racional del verb posseir, va ser l’esclau, el servent, l’assalariat, privat de llibertat, reduït a la misèria, atrofiat en les seves facultats psíquiques, condemnat a ser el pària etern si la seva redempció hagués d’esperar-se de les fórmules del progrés que dicten els privilegiats. Confirmant aquesta conclusió, tenim l’esterilitat del radicalisme polític, i també la sofística suficiència amb què Lleó XIII, el titulat papa dels obrers, afirma, amb hipòcrita aplaudiment de la burgesia universal, que els rics són administradors i protectors dels pobres, quan salta a la vista que els propietaris, místics i profans, de tota classe i de tot país, administren i protegeixen els desposseïts com el llop a l’anyell.

Contràriament a aquest fet tan escandalós i a la perversa doctrina que li serveix de fonament, els que fiem a l’Ideal les nostres reivindicacions i a la propaganda revolucionària la injustificació pròpia, afirmem en la plenitud de la nostra consciència i en la seguretat de no ser desmentits per cap privilegiat ni per cap dels seus assalariats defensors, que la terra, fecunda proveïdora de productes per a la nostra subsistència, de materials per a la nostra indústria, de forces misterioses descobertes per l’enginy humà, és anterior, amb totes les seves vitals energies, al treball i, per tant, ningú pot en justícia apropiar-se d’una part, i amb molt menys dret encara els qui no treballen.

La ciència, síntesi dels coneixements que en el transcurs dels segles van reunir els observadors i els pensadors, no ha de quedar vinculada al benefici d’una classe social que per l’explotació i la tirania s’ha apropiat la riquesa pública; perquè la ciència, feta amb el concurs de la humanitat sencera, no només per l’adaptació dels treballs científics de totes les èpoques, sinó també pel servei que els mateixos ignorants presten a l’estudiós que es tanca al gabinet, i li satisfà totes les seves necessitats, és de tots i per a tots, i mai no ha hagut de ser un mitjà d’envilir els homes.

La indústria, aplicació pràctica de la ciència, deu estar al mateix nivell de dret que la seva generadora, sense que per cap motiu ni pretext pugui donar lloc a l’explotació del productor i a l’estafa del consumidor, amb la complicitat del comerciant, com indegudament succeeix, abús pel qual s’ha constituït la classe capitalista, composta d’homes sense cor que converteixen en or la sang, la suor i les llàgrimes dels seus semblants.

Si des de l’exposada noció del dret d’apropiació examinem el concepte legal actualment existent de propietat, i fixem l’atenció en les seves conseqüències, haurem de convenir per propi criteri i sense cap influència d’escola econòmica, que la propietat és la usurpació.

La propietat ha sigut el mòbil i l’objectiu de tots els moviments polítics nacionals i internacionals consignats en la història, i els seus resultats, o més ben dit les victòries, van donar la norma als legisladors, disposats sempre a donar forma al dret en els motlles de la força, per designar els propietaris i imposar la submissió als desposseïts.

Heus aquí un punt fix per a la crítica del que és existent i la determinació positiva del fonament essencial de la societat futura.

Amb això teniu matèria de consideració i estudi fins al correu vinent, en què seguirà tractant el mateix assumpte el vostre afectuós amic.

27 de gener de 1895

Pau Veritats

 La Tramontana, número 646, 1 de febrer de 1895, pàgina 2

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!