Ahir, 27 de setembre, dos treballadors van anar a declarar davant del jutge pels fets de l’aeroport del Prat. Els acusen de sedició per fer una vaga per defensar el seu lloc de treball. Reprodueixo l’editorial del "Catalunya" 78 sobre aquest tema.
Preparen la negació del dret de vaga!
La vaga del personal de terra de l?Aeroport del Prat, amb l?ocupació de les pistes i tot el terratrèmol mediàtic que aquest estiu ens ha acompanyat no ha estat una vaga qualsevol. Realment, en aquesta vaga un cop més ens han posat a prova. Han posat a prova la nostra resistència davant un futur molt proper que ens arriba sense cap mena de dubte, la nostra realitat immediata més complicada i difícil.
Aturar el trànsit d?avions a l?Aeroport de Barcelona ha rebut les crítiques unànimes de tots els partits parlamentaris, de tots els mitjans de manipulació mediàtica, de bona part dels opinadors i formadors d?opinió que treuen cara, veu o ploma als diversos mitjans de comunicació… La llosa del silenci sobre les raons dels vaguistes ha estat immensa, desproporcionada, absoluta. I és que el que està en joc no és només els seus llocs de treball, que per ells mateixos ja justificarien una vaga com aquesta, sinó molt més. Està en joc el dret de vaga mateix i per això aquesta no ha estat una vaga com les altres.
L?episodi del Prat ha estat la visualització d?un conflicte (bravo per les treballadores i treballadors que van defensar correctament el seu lloc de treball de la precarització!) que el poder de l?estat i el capital (amb el suport segur dels sindicats grocs) necessiten per tal de presentar l?eliminació del dret bàsic de vaga com a necessari i imprescindible. En els propers mesos, estigueu-ne segurs, el poder utilitzarà aquest episodi per retallar, minimitzar, aprimar i fer pràcticament invisible un dret bàsic imprescindible de les treballadores i treballadors, el dret de vaga. I no ens hem d?arronsar. Cal plantar-los cara. Les treballadores de l?Aeroport van fer el que havien de fer i nosaltres sabrem respondre a qualsevol retallada de drets en aquest sentit tal com es mereixi, si cal fent més vagues, que són la nostra forma natural de lluita.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!