Sílvia Amigó Cuscó al “Dents i ungles ” de la Maria Romano

Dents i ungles (P87 14.05.14) 
Sílvia Amigó Cuscó
Textos: Respirar per la ferida (2013)
Música: Camille (“Senza”, “Janine 1”, “Vous”, “Janine 2”, “Ta douleur”, “Ilo Veyou”, “La jeune fille aux cheveux blancs”); The Lounge Lizards (“The first and royal queen”, “You haunt me”, “Queen reprise”, “A paper bag and the sun”, “The first and royal queen”, “The birds near her house”, “Bob the bob”, “Scary children”, “One big yes”); Sonny Memorial Quartet Clark (“Minor meeting”); Santi Picó (“Cinemascope”); Zuill Bailey (Britten: “Sonata in C major for cello and piano, Op. 65”); Dani Rambla Quintet (“Visiómica”); John Lurie (“Bella by barlight”); Kronos Quartet with Bryce Dessner (“Little blue something”); Madjo (“Mad mind”).
Sílvia Amigó ens ajuda a agafar aire i penetrar en el significat de les paraules amb un llibre brillant, entre la poesia i la filosofia. Amb la col·laboració de Cristina Ferré.

Intuïció, instint

L’instint salva i la intuïció guia. En el primigeni dolor som pur instint de supervivència. En l’acurat esforç de viure és la intuïció qui ens vetlla. L’un ja el tenim, l’altra l’adquirim. I els hem d’escoltar i tenir cura d’ambdós igual. Heretem l’instint de l’espècie. A mesura que ens singularitzem i creixem, la intuïció es converteix en el vestit a mida que atorga personalitat i misteri a la nostra vida. La intuïció és el grau més alt de saviesa, però sovint queda oculta per una raó de càlcul que no té res a veure amb la pròpia naturalesa. La societat camufla i redueix la intuïció perquè no pot controlar-la, i febles com som, ens costa sovint de donar-li la credibilitat que mereix. Per instint protegim i busquem protecció, per intuïció l’oferim. L’instint és sempre conservador. La intuïció albira nous horitzons, beslluma noves realitats quan, com un vent suau i constant de bonança, ens parla a cau d’orella.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *