La ecología de la libertad. Murray Bookchin.
Editat per Madre Tierra i Nossa y Jara Editores
La gent de l?Editorial Nossa y Jara de Madrid i
el Col·lectiu Los Arenalejos van ser els principals responsables -però no els
únics- que aquesta obra vegés la llum finalment a les nostres llibreries (bé, a
algunes), això sí, no en català. ?La ecología social?, subtitulada ‘La emergencia y la disolución de
las jerarquías’, és un dels títols bàsics per entendre la importància de Murray
Bookchin i de les seves aportacions a les tendències polítiques antagonistes
actuals. La lectura del llibre pot espantar a qui vegi el gruixut volum de més
de cinc-centes pàgines, però no cal preocupar-se?n. Llegir-lo, a part
d?aportar-nos noves argumentacions polítiques i filosòfiques per enfrontar-nos als
desgavells que el capitalisme del segle XX deixarà en el nostre planeta, se?ns
farà curta si ens hi llencem de cap, perquè si l?escriptura de Bookchin ja és
clara, la traducció de Marcelo Gabriel Burello al castellà resulta molt entenedora. Això no
vol dir que la seva lectura deixi de ser complexa, però per a això tenim el
cervell, per fer-lo anar i per aprendre alhora que ens fem més i més preguntes
lluny de qualsevol dogma. Murray Bookchin diu de l?obra que no li agradaria
?entregar aquests pensament en forma de puré a un lector passiu. La tensió que
prefereixo és la que es dóna entre el lector d?un llibre i el seu autor: les il·lusions,
els suggeriments, els pensaments incomplets i els estímuls que encoratgen
l?autor a pensar per ell mateix (…) seria arrogant exposar anàlisis i
receptes acabades; abans, considero que la responsabilitat d?un treball seriós
és estimular la reflexió ecològica. (..) Aquest llibre no és un programa
ideològic, és un estímul per al pensament…? I la veritat és que la intenció
se li agraeix.
A
?La ecología de la libertad?, l?autor parteix d?un discurs ecologista gens
corrent en el moment de la seva publicació als Estats Units (1974) i que avui,
tot i que compta amb un grup important de seguidors, continua no sent el
majoritari. Es tracta d?un ecologisme que no viu aïllat i replegat en si mateix
sinó que Bookchin fa que parli al costat de l?antropologia, la història i
diversos sistemes filosòfics sense renunciar tampoc a les ideologies, totes
elles diverses i plurals però amb la intenció diàfana ?que no reduccionista- de
fer créixer un pensament complex dins del món de l?anarquisme, que ell anomena
ecologia social, i que té un dels seus principals punt d?inflexió en el fet que
no concedeix cap mena d?importància, sinó que el rebutja tant dins de la
societat com dins de la natura, al principi ordenador i per tant controlador de
les jerarquies. Però llegiu-vos el llibre, que això és una reducció i com totes
només és una part de la veritat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!