Prendre la paraula

La que vola és la Roser Arques, qui fa fotografies i me les envia per tal que jo cada dimecres (algunes setmanes altres dies perquè aquesta regularitat és impossible de complir en caps i cossos que volen) en faci un text que penjo en aquest blog a la secció “Crema Londres a Tarragona”. La propera foto que publicaré d’ella serà la darrera d’aquesta sèrie que fa un any que ens acompanya, un any i una mica mès per algun retard que hem tingut. Serà la darrera perquè vam projectar fa un any que duraria 52 setmanes i anem per la 51. Per tant, el “Crema” ha arribat a la seva destinació, a la seva darrera estació.

Ara bé, la seva destinació és una via morta? Doncs no. El “Crema” es convertirà en llibre, amb pròlegs de l’Oriol Fuster i del Jordi Borràs, Les parts textuals seran traduïdes a l’anglès per la Laura Lascorz com a mínim. L’editorial que ho publicarà ja l’anunciarem però sembla que serà de prop d’aquí. Així que quan sigui ho anunciarem fetn sonar les trompetes.

La Roser ha estat la persona imprescindible per tal de tirar endavant un projecte que va sorgir del no-res i ha esdevingut un complex exercici de creació que pot agradar més o menys però ens ha portat a treballar intensament per tal d’intentar aconseguir posar-hi tot el que podíem donar de nosaltres. Ens hi hem abocat i ara que és a punt de finir en la seva part de novetat setmanal per preparar la seva entrada al museu, només vull donar les gràcies a la Roser per haver donat llum a paraules, a voltes tan fosques i retorçades, fins i tot abans que sortissin del meu teclat. Salut, abraçades i petons. El proper projecte encara el farem millor. Si voleu seguir la seva activitat fotogràfica podeu mirar aquí i si us interessa la seva creació com a objecte o objectes per tenir a casa i gaudir-ne dia i nit podeu mirar aquí.