Prendre la paraula

El 30 de juliol passat, moria el teòric anarquista de l’ecologia social.

Just avui, quan fa dies que setembre del 2006 ha engegat el seu camí,
m?assabento que el 30 de juliol passat va morir, a casa seva als EUA i víctima
d?un infart, Murray Bookchin. Tenia 85 anys. Que qui era el Murray? Doncs un
dels pensadors, historiadors, assagistes i mobilitzadors més importants i
destacats del panorama anarquista mundial, sense cap mena de dubte.

Bookchin na néixer a Nova York
el 1921, fill
d?immigrants russos que havien participat en els moviments contra el zarisme a
Rússia. Als anys trenta, va entrar en el moviment comunista nord-americà però a
poc a poc se?n va anar distanciant com a conseqüència del seu autoritarisme
fins que en va ser expulsat acusat de trotskista. En aquest temps, col·labora a
Support Spain, una organització de suport a la lluita de la República contra el cop
d?Estat feixista a l?Estat espanyol; aquesta atracció pel moviment obrer
espanyol el portarà a escriure ?Els anarquistes espanyols. Els anys heroics
1868-1936?,
publicat en castellà el 1977 per Grijalbo i més recentment per l?editorial valenciana
Muma, un llibre que vagi rellegir aquest juny passat i que pel meu gust segueix
massa la visió de la CNT
més oficial, tot i que com a resum del moviment llibertari de l?Estat espanyol
continua sent tot un referent.

Del Partit Comunista passa
directament al moviment obrer, organitzant sindicats en la indústria de
l?automòbil ja afiliat a la central llibertària United Auto Workers (AUW), sense
deixar de posar en dubte la classe obrera industrial com a motor de la
revolució ja que ben aviat posa en qüestió l?industrialisme que defensaven tant
marxistes com anarquistes. Dins del socialisme llibertari, inaugura i estableix
un discurs que als anys 40 del segle passat sorprèn i crea tensions amb bona
part dels seus companys de militància: introdueix l?ecologisme en el programa
llibertari alhora que es preocupa molt per la defensa dels drets dels immigrats
als EUA.

Als anys seixanta, forma part activa
del moviment contracultural nord-americà, alhora que destaca com a creador d?un
pensament llibertari nou i sorprenent a llibres a diverses obres en què la
crítica al model industrialista i a l?autoritat passen a ocupar un lloc central.
Seguint aquest camí, el 1974 participa en la fundació de l?Institut per a l?Ecologia Social de Vermont,
i n?assumeix la direcció, alhora que fa classes al Rampo College de Nova Jersei, convertint-se
en catedràtic d?ecologia social. Al llarg de la seva vida, ni en els darrers
anys, no va deixar la seva tasca de divulgador d?alternatives, ja sigui a
través de cursos, conferències o la revista ?Green Perspectives?, al costat de
la seva companya Janeth Biehl, qui s?encarrega també de difondre i fer
accessible la seva obra.

Bookchin va evolucionar del marxisme
autoritari a una esquerra llibertària ecologista que ell mateix va ajudar
a formular, passant pel trotskisme i descrivint un camí sense retorn basat en
la crítica constant a l?autoritat, es trobés on es trobés incloses les files
llibertàries. La seva reivindicació de Kropotkin no el va ancorar en el passat
sinó que el va projectar cap al futur a partir d?obres com ?La ecología de la
libertat. La disolución de las jerarquías?, que encara podeu trobar en algun
llibreter de vell, publicada en castellà per Madre Tierra
i Nossa y Jara Editores. Una de les seves
contribucions més importants al pensament i la pràctica llibertàries ha estat
crear un pensament que prescindeix de l?industrialisme per caminar cap a la
llibertat enmig de la natura, que aposta per la descentralització, l?organització
no jeràrquica i el socialisme de bracet amb l?ecologia (sona igual que ICV però
no hi té massa a veure ja que la seva és una opció completament
anticapitalista, allunyada de la socialdemocràcia), des d?una ètica i una
filosofia arrelades a l?esquerra llibertària.

Una de les darreres propostes que va
formular i desenvolupar va ser la del municipalisme llibertari, basada en la
recuperació de les assemblees populars i la democràcia directa a nivell municipal i de
barri. Proposava un confederalisme cívic que aquí va recollir el llibre ?Las
políticas de la ecología social? de Virus Editorial, unes propostes que van ser
àmpliament blasmades i atacades pels capellans anarquistes que veien com un
dels seus dogmes es posava en dubte, la participació en les Eleccions. Bookchin
no descartava la participació electoral a nivell municipal i, de fet, tal com
en el tema de l?ecologia social, estic segur que a la llarga alguna cosa
d?aquestes hi haurà. De totes maneres, si no ho aprofita el moviment llibertari
segur que altres en prendran nota i ho aplicaran, i serà en benefici de totes i
tots perquè les propostes són lògiques, revolucionàries i, sobretot, útils en la
vida de cada dia. I això sembla que alguns no li puguin perdonar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!