Prendre la paraula

jordimartifont

19 de desembre de 2013
0 comentaris

Crema Londres a Tarragona (quaranta-cinc): ?Blitz”

Va ser del 7 de setembre al 21 de maig (8 mesos, 1 setmana i 2 dies) que van tancar els ulls tants i tantes, munts de gent. I més de vint mil metropolitans no els van tornar a obrir no perquè no volguessin. Semblarà al lector que és el temps que fa que portes el foc de Londres a Tarragona i no és pas això. Perquè va ser el 1940 i el següent i ara som el 2013 i serà el 14 també. Per tant, en fa un fum d’anys…

Tancaven els ulls amb força fins a fer notar les arrugues de les cares, el posat seriós i greu, preocupat en els adults, més relaxat en alguns nens i nenes i completament esvalotat en altres. Un milió de cases no van tornar a poder tancar les seves portes ni a obrir les seves finestres. I tot cremava novament, cremava mentre els bombers s’afanyaven per apagar un foc i un altre i un altre i sempre n’hi havia un altre més enllà. Impossible fer net mentre el cel vomitava foc i més foc, morts i més morts.

No van poder. Malgrat el foc, la destrucció, l’esfondrament total d’un món allunyat durant anys de la guerra, no van poder. No es van rendir i el 1941 els altres van abandonar la idea d’assaltar, després de desmoralitzar-la, l’illa, d’envair-la. Era impossible en aquell context i a partir de la resistència tenaç que hi van trobar. De res no havia servit aquesta forma d’abatre l’enemic que considerava tothom dels altres com a enemic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!