El 1942, Madagascar va caure sota el domini de Londres. Així, els “aliats” l'”alliberaven” del domini francès mentre França era ocupada pels nazis i dirigida no des de París sinó des de Berlín. Tot un enrevessat camí per a un espai de la Terra que té el destacat privilegi de ser el lloc on hi arrelen i es desenvolupen els baobabs, aquests immensos arbres que el Petit Príncep es delia per arrancar quan encara eren plançons per tal que no li malmetessin el seu petit espai vital, l’asteroide B612.
I baobab amb sol que crema i fosca que gela és el teu braç. Fendeixes l’espai on el no-res viu amb la facilitat que et dóna ser lluny de casa i tenir la casa penjada a l’esquena. Perquè quan la portem al coll és quan més fàcil ens és tenir clar que no tenim arrels, no de les que ens fan sentir d’un lloc sinó de les que ens ofeguen la resta del cos perquè no ens deixen moure ni bellugar. I no tenint arrels que ofeguen volem -amb ales- sovint envers la llum del sol i esdevenim aus indòmites capaces d’emportar-nos prínceps i reis en viatges que duren jorns i més jorns. Tranquils que la cera no es fondrà... (Continua)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!