Prendre la paraula

jordimartifont

27 de novembre de 2013
0 comentaris

Crema Londres a Tarragona (quaranta-dos): ?Baobab?

El 1942, Madagascar va caure sota el domini de Londres. Així, els “aliats” l'”alliberaven” del domini francès mentre França era ocupada pels nazis i dirigida no des de París sinó des de Berlín. Tot un enrevessat camí per a un espai de la Terra que té el destacat privilegi de ser el lloc on hi arrelen i es desenvolupen els baobabs, aquests immensos arbres que el Petit Príncep es delia per arrancar quan encara eren plançons per tal que no li malmetessin el seu petit espai vital, l’asteroide B612.

I baobab amb sol que crema i fosca que gela és el teu braç. Fendeixes l’espai on el no-res viu amb la facilitat que et dóna ser lluny de casa i tenir la casa penjada a l’esquena. Perquè quan la portem al coll és quan més fàcil ens és tenir clar que no tenim arrels, no de les que ens fan sentir d’un lloc sinó de les que ens ofeguen la resta del cos perquè no ens deixen moure ni bellugar. I no tenint arrels que ofeguen volem -amb ales- sovint envers la llum del sol i esdevenim aus indòmites capaces d’emportar-nos prínceps i reis en viatges que duren jorns i més jorns. Tranquils que la cera no es fondrà... (Continua)

Ho deia ell i tenia raó (segurament perquè la terra dels baobabs era colònia de l’Estat que defensava amb el seu avió de guerra, fastigós militar que era) quan afirmava que “d’un baobab, si no hi ets a temps, no te’n pots desfer mai més. Ocupa tot el planeta, el forada amb les arrels”. Per això fugim ràpids i veloços de qui ens vol mantenir en un pam de terra, palplantats i en el seu domini. En fugim i les odiem, aquestes arrels baobaberes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!