Prendre la paraula

jordimartifont

7 de setembre de 2006
0 comentaris

Global_19

Publicat al número 29 de la revista Catalunya.

La frase és tan bonica com buida de contingut: ?Pensa global, actua
local?. Bonica perquè quan la llegim enganxada per la part interior al
parabrisa d?un cotxe qualsevol sembla voler-nos dir un munt de coses que ens
sedueixen només de pensar-les, que ens fan airejar el cervell per camins ignots
i atractives lluites i ens retorna alhora a casa nostra, a allà d?on som, a
l?arrel que ens aferra a un paisatge que ?ens diu- també pot ser l?escenari de
la lluita, l?escenari del mite i de l?epopeia. Per art de màgia, el nostre
voltant són els carrers de Praga, de Seattle, de París o de vés a saber d?on.
Bonica… però res més, buida de contingut quan una marca comercial edita
milers o milions ?el capitalisme no té mesura-d?enganxines a tot color amb la
frase i un afegit amb el seu nom, les lletres que una darrere l?altra vol
patrocinar, el lloc on cal anar a comprar, allò que ens cal consumir.

            És la lluita (real, que no final) convertida en
espectacle (irreal). La revolta feta només apunt per fer-nos caure, enmig de la
seducció, en el món del consum. No patiu anarquistes i anarcosindicalistes! Per
a vosaltres també hem pensat productes específics! És el que ara ven més, el
producte específic per a un públic específic: assegurances per als sindicalistes.

            I com que les rebels també tenen ?necessitats? potencials
de ser mercat i aquestes no poden ser desateses: ?Nens i nenes, aquí teniu les
tendes Tipo, per als joves dels barris amb tot el rocanrol i, per a les més
dures, el punk, ska i hardcore més conscienciat!!!? ?Tot a preus assequibles i
radicals, oh iea!!!?

            Ah, i no oblideu que els crèdits per al vostre habitatge
també es poden demanar amb K, perquè no us oblideu dels ?okupes?, que als joves
sempre els cauen tan bé… I si fumeu no deixeu de consumir cigarretes que
destinen el 0,7% del que valen a projectes solidaris, sense gaires problemes,
només cal que compreu la marca en qüestió! I el món és global i la vida cada
cop més grisa…

La mercantilització
arriba on mai no s?havia atrevit a entrar i esdevenim mercat i som mercat i, a
poc a poc, desaprenem a ser res que no sigui mercat. Desaprenem a pensar que
els espais públics, per exemple, no estan fets per a les botigues sinó que són
de tothom i tenim dret a protestar o a tenir arcades si ens ve de gust quan els
sentim envaïts per la musiqueta nadalenca que la Unió de Botiguers local hi
posa cada any per agermanar-nos durant uns dies amb la globalitat dels altres éssers
humans.

            Diem que som humans i que vivim en el primer món, els
primers imbècils a comprar objectes que ens donen la felicitat d?oblidar la
nostra vida de merda, d?assalariats cada dia més explotats però somrients
alhora. El nostre bloc de pisos també és el món ?ho diu la frase, ho heu
oblidat?- i parlo amb un paio d?Argentina per Internet, però després de quinze
anys encara miro al terra per no haver de mirar els ulls del veí del tercer i
no saber dir-li ?hola?. La fredor s?instal·la aquí i allà.

            Més enllà de les imatges gelades de la pantalla del televisor
hi ha vida, perquè continuem sent molta gent la que notem la sang a les temples.
Més enllà del mercat hi ha un món que s?organitza de moltes formes diverses,
que no comptem en el món dels diners especulatius, però que existim, que volem
trencar el silenci o apagar el soroll de fons ?com més us agradi. Mentre ells
fan mercaderies dels nostres lemes, com el ?Pensa global, actua local?,
nosaltres no podem estar-nos aturats i hem de llençar-nos a la conquesta dels que
fins ara eren seus: ?Barcelona, posa?t guapa,?… que al juny, si tot va bé, vindrem
a ballar als teus carrers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!