Publicat al número 25 de la revista Catalunya
En la dicotomia entre els termes flexible i rígid no hi ha dubte que les nostres simpaties, les nostres i les de la majoria de les persones, se?n van per la flexibilitat. No ens acostumen a agradar les coses que no es belluguen i que es mantenen inalterables a les nostres pressions, estiraments, carícies o cops. Un cos flexible pot córrer molt millor que un de rígid després de tirar una pedra en una manifestació i pot amagar-se més bé després de fer una pintada contra l?explotació a què s?ha vist sotmès per part d?algun altre cos. Una ment flexible es pot oposar molt millor que una de rígida a les preguntes obstinades d?un locutor de ràdio que no sigui de la nostra corda quan aquest ens vulgui desacreditar davant la seva audiència a l?hora de parlar de la reducció de la jornada laboral o quan demanem l?acabament de la repressió i dels repressors. Així, doncs, val més ser flexible que no pas rígid, perquè la immutabilitat de les coses, dogmes inclosos, està molt desprestigiada i les esglésies (la cristiana, l?anarquista, la comunista o l?onanista) no s?aguanten per enlloc. En aquests casos, a més, flexibilitat va de costat amb permeabilitat o amarament d?idees, però aquest ja és un altre tema…
No hauríem de consentir que una paraula com aquesta se la quedessin els nostres explotadors si no fos perquè ja fa temps que ho han fet. Així és. Llegiu-vos alguna d?aquestes publicacions que creixen com a bolets pels quioscos amb la bona intenció ?diuen elles- d?orientar les i els treballadors sobre els llocs on poden trobar feina; en veritat es tracta de guies de treball de les ETT, no d?una altra cosa. No hi ha una pàgina on es parli de les condicions que ha de tenir un a persona que vulgui feina en què no aparegui com a característica principal la flexibilitat.
I què vol dir aquesta flexibilitat? Sí, ho heu endevinat. La flexibilitat de què tant parlen no és altra cosa que la precarietat rebatejada en positiu perquè soni fins i tot atractiva. ?Per ser competitiu en el mercat de treball ens cal ser flexibles?. És a dir, estar disposats a fer el que sigui a qualsevol preu (generalment a preus de misèria), no queixar-nos i estar preparades per al que li calgui a l?empresa. Si cal anar a treballar dissabte o un dia de festa, cal anar-hi, si ens volen per a una urgència el dia que sigui, cal anar-hi; i estar sempre localitzables, preparats per saltar d?un ofici a un altre com el Tarzan al mig de la selva. Si avui hi ha contracte, bé; si no n?hi ha, cal ser flexibles.
Ens volen fer creure que l?actual mercat del treball necessita gent de qui sempre que vulgui en pugui prescindir pel bé de l?empresa. Beneïda empresa, sigui quina sigui. I nosaltres sabem que aquesta ha estat la il.lusió dels mercats de treball de sempre: les treballadores i els treballadors d?usar i tirar, com els mocadors de paper, que, evidentment, també han de ser flexibles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!