Prendre la paraula
jordimartifont
Crema Londres a Tarragona (trenta): ?Zero hores, precarietats”
Un contracte de zero hores, com els més de 200.000 que l’any passat es van signar al Regne Unit de la Gran Bretanya (quin nom tan llarg per contenir tanta precarietat). Quan vulgui, l’empresari et dirà vine i hi hauràs d’anar, a treballar, a no ser que en aquell mateix precís moment tinguis una altra feina; en aquest cas no et podrà fer fora. Si fossis a Alemanya, tindries minijobs i si quan tornis aquí segur que et trobaràs una forma nova de precarietat que anomenaran flexibilitat, perquè els amics de Mas, Fabra, Bauzà i Rajoy (i de qui mani demà), els de la Patronal, no paren de demanar-ne. (Continua)
La precarietat és tambéun sistema de submissió perquè tot i que es podia pensar que amb unes condicions de merda com aquestes la gent es revoltaria més perquè tampoc li importaria mantenir la feina, la crua realitat ha demostrat que la cosa no va així. La gent prefereix creure i humiliar-se a plantar cara, tenir alguna cosa per fer i cobrar, encara que no serveixi ni per passar el mes, que no estar pendent d’alguna gran feina (o encara que fos mitjaneta) que li solucioni una part de la vida…
I tens inseguretat laboral, Roser, inestabilitat econòmica i degradació social. I no pots fugir, perquè el vint-i-cinc per cent de les empreses ja l’utilitzen, començant per aquelles que més goig ens fan de consumir aquí i arreu: els amos del menjar escombraria, McDonald’s per exemple. Llegeixo al Público Digital que les cadenes de menjar ràpid com aquesta contracten fins a al 90% dels seus treballadors sota aquesta modalitat. I explica l’exemple de l’Andy, que amb 18 anys explica que “no és gens rar que el gerent arribi a mitjan matí i, si vénen pocs clients, t’enviï cap a casa, sense importar-li si véns des de lluny o quant t’has gastat en transport”.
Un món de merda, una merda de món. Però hi som per canviar-lo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tant poca dignitat ens queda que acceptem perdre la propietat sobre la pròpia vida a canvi d’uns diners que no ens serviran ni per a menjar?
Falta molta educació, molta feina de base per a que les persones aprenguin que el més important que tenim és la dignitat i que moltes de les coses que ens fan fer són indignes i ens hem de plantar.