Prendre la paraula

Hi ha qui es menja el món a mossos i llepades.
Hi ha qui engoleix sense mastegar.
Hi ha qui tarda hores a pelar un plàtan i se’l menja cerimoniosament, amb delit però sense pressa.
Hi ha qui obre els ulls i els troba plens de lleganyes.
Hi ha qui no en té directament.
Hi ha qui mira i no veu i qui beu i tampoc hi veu.
Hi ha imatges que no són imatges sinó construccions socials.
Hi ha paraules que ens reboten pitet avall.
Hi ha sons que no percep però que hi són.
Hi ha son que no ens deixa sentir res més que sons.
Hi ha mirades que engrapen les nits de no dormir.
Hi ha nits que són fosques com la meva gola.
Hi ha mirades que diuen que maten.
Hi ha vida que mata la mort.
Hi ha morts que caminen i ballen.
Hi som totes i tots.
I busquem vida arreu, sempre, més.
Alguns cops, en trobem…