Prendre la paraula

(Amb retard però sempre fidel a la cita, arriba el nou Crema… Demà més.)

Sense cap mena de dubte de costat va millor i no esdevé problema que repercuteixi en la panxa ni en cap altra part del cos captiu pel pes. Mira si ho sabem i tan poc que hi estem! De costat i sense deixar anar el clatell damunt del llit perquè a la galta ja l’acull el coixí.

Aquests dies fa calor, aquí i a la Cava, a la plaça de la Font, aquí i a l’habitació. Londres no sua com ho fa el Francolí però la calor no deixa de passejar-s’hi, amunt i avall, ara ve i ara hi va. En coneix tots els racons i sap com n’és de difícil d’estar-se a les botigues amb aire condicionat, per això ja ni ho intenta i passa de llarg i som nosaltres qui la té tota. (Continua)

Feia calor quan els carrers cremaven i no per això ningú no va dir que era millor anar a la platja, tot el contrari. Van triar la calor. Esperonaven la resta gent a buscar la platja a sota les llambordes i la hi van trobar, bruta i plena de plàstics i meduses putrefectes que encara picaven, però hi era. Davall, sempre davall de les llambordes. I de costat. De costat, la fresca del terra els donava més ganes de respirar i de viure, malgrat la calor intensa de dintre, a pesar de la suor en què es banyaven. Per això es pensen que van guanyar…