Prendre la paraula
jordimartifont
15 de juliol de 2013
1 comentari
Crema Londres a Tarragona (vint-i-tres): ?Mirar i veure, el primer pas per aprendre i saber?
Si mai no em mires mai no em veuràs. Tot i que potser m’escoltaràs sense llegir-me, perquè encara no saps braille… Tu i qualsevol altra que em llegeixi o que et miri ja ho sap que no saps braille. Jo tampoc en sé i per aixo només puc llegir mirant amb els ulls oberts les lletres ordenades en paraules, amb els ulls nets i sense brosses, nets i polits. Obrir els ulls és el primer pas per esdevenir persona completa tot i que massa sovint ens els tapem per no fer-nos mal; ho entenc perfectament perquè jo també ho he fet. El mal, ja se sap, ens mena arreu i enlloc,ens porta a feri inclús sentir de maneres que no reconeixem com a pòpies però que ho són. Per a què serveix la por? Doncs bàsicament per dominar i per dominar-nos encara una mica més. Perquè és el domini el seu únic objectiu. El domini total. (Continua)
I si no em mires i et mires amb mirall davant, mai no veuràs la cara que faig ni els contorns de la meva persona física, humana i completa. Perquè són els ulls la part del nostre cos que ens permet tocar allò que encara no gosem tocar i acudir al rescat de les tensions que esdevenen motor i moviment enfora i endins quan s’alliberen. Allò a què Orxata al·ludeixen quan afirmen que “he entrat net i he eixit brut”.
Si no em mires o no el mires o no la mires o bé no ens mirem, per a què tenim els ulls? Bàsicament per tapar-nos-els, ja ho sabíem, i ser més interessants. Ser o fer-nos-els. Ser-ho tal com deia la seva sogra…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
noticias.adventistas.es/2013/07/11/universidad-adventista-de-loma-linda-gana-5-premios-emmy/
Espero que siguin del seu grat.
Atentament, i bona setmana