Europa_16

Publicat al número 61 de la revista Catalunya
L’Europa que jo vull és la que respon al criteri geogràfic per
utilitzar el seu propi nom i no als interessos dels estats ni dels rics.

            L’Europa que jo vull
està basada en la solidaritat interior (de la nostra classe amb la nostra
mentre aquestes no desapareguin) i exterior (internacionalista, amb les altres
parts del món amb pitjors condicions de vida).

            L’Europa que jo vull
no entén la natura com a part del mercat i, per tant, no la té subjecta a la
compra, la venda ni l’especulació sinó que en té una especial cura tractant que
les activitats humanes hi estiguin interelacionades per tal de no destruir-la,
alhora que vetlla per recuperar els ecosistemes que la intervenció dels éssers
humans ja ha destruït.

            L’Europa que jo vull
no vol la guerra i, per tant, no té exèrcits ni promociona la indústria
armamentística de cap mena, tot el contrari, penalitza les empreses civils que
a altres indrets del món aposten per la tecnologia militar i creen ginys per
tal de matar altres éssers humans, tant de forma individual com col·lectiva.

            L’Europa que jo vull
defensa les seves cultures des de la diversitat, és a dir des del respecte
comú, per això admet la possibilitat d’existència de totes les llengües que es
parlen en el seu territori i dóna una especial protecció a les minoritzades i a
les que han patit o pateixen una planificació de la seva desaparició.

            L’Europa que jo vull
parteix dels individus, de totes i tots per igual, i en reconeix les afinitats
de grup, col·lectives i nacionals sempre que aquestes afinitats no s’organitzin
contra altres. L’Europa que jo vull no creu en els estats.

            L’Europa que jo vull
parteix de la radical igualtat de gènere, pel que reconeix l’opressió de la
dona com a fet històric a superar i mostra una especial cura per acabar amb la
violència contra les dones que el masclisme social executa ara que veu que se
li acaben els privilegis.

            L’Europa que jo vull
té com a drets bàsics l’habitatge, la salut, l’educació i la vida digna, i que
aquests siguin universals i sense contrapartides és la seva aspiració i hi posa
tots els mitjans necessaris per aconseguir-ho.

            L’Europa que jo vull
busca fórmules per acabar amb el treball assalariat i ajuda especialment totes
les formes de treball que posin en mans dels treballadors i treballadores els
mitjans de producció.

            L’Europa que jo vull
garanteix els drets laborals de les treballadores i treballadors per tal que
els assalariats puguin fer les seves feines amb dignitat.

            L’Europa que jo vull
es basa en la laïcitat radical, tot i que reconeix també el dret individual a
creure en el que cadascú vulgui.

            L’Europa que jo vull
està basada en els principis d’igualtat, llibertat i solidaritat, no com a principis
retòrics sinó com a base damunt la qual construir una societat no sotmesa ni
als estats ni al capital.

            L’Europa que jo vull
defensa una agricultura en mans dels pagesos, no perniciosa per al medi i no
modificada genèticament.

            L’Europa que jo vull
aposta per la investigació en tots els camps sense sotmetre-la, però, als
interessos del mercat sinó al benestar col·lectiu.

            L’Europa que jo vull
reconeix i promou totes les sexualitats, sense fomentar-ne una o altra ja que
no parteix del fet que cap sigui més "normal" que una altra.

            Per això el 20 de
febrer jo votaré no.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *