Prendre la paraula

jordimartifont

23 de maig de 2013
0 comentaris

Poesia siriana al “Dents i ungles” de la Maria Romano

Dents i ungles (P69 20.05.13)
Poesia Síria

https://www.dropbox.com/s/051ttevnv9jeyag/P69_Poesia_S%C3%ADria.mp3

Textos: Adonis (a la foto) Cants de Mihiar el de Damasc (Trad. de Dolors Cinca i Pinós, 2010); Canciones de Mihyar el de Damasco (Trad. de Pedro Martínez, 1968). Maram Al-Masri Cereza roja sobre losas blancas (2002). Muhammad Al Magut La alegría no es mi profesión (1970). Nizar Qabbani “Pan, hachís y luna”.

Música: Charbel Rouhana (“Al bint el shalabiya”); Le Trio Jurban (“Masâr”, “Nawwâr”, “Dawwâr El Shams”); Fairuz (“Zourouni”); Lena Chamamyan (“Hal Asmar El-Lon”, “Lamma Bada Yatathana”); Ghazi Abdel Baki, Ghada Shbeir (“Muwashah”); Naseer Shamma (“Al-Andalus abre sus puertas”, “El camino a Shaqlawa”, “Al bint el shalabiya”, “Viaje de las almas”); Rabih Abou-khalil (“Mourir por ton dècolletè”); LaTlateh (“Baladi”).

Paraules i música demanant “Pa, llibertat i justícia social” a Síria. En col·laboració amb Noor Ogly i Isabel Pemjan.

Pàtria

Davant els rostres que es mustiguen sota la màscara

del sofriment, em postro.

Davant els carrers on he oblidat les llàgrimes,

davant d’un pare que morí, tendre com el núvol,

amb el rostre envelat, em postro.

Davant el nen que es ven per resar

i per enllustrar sabates

(al meu país tots resem i enllustrem sabates),

davant una pedra que he gravat amb la fam,

que és pluja regalimant sota les meves parpelles

i és llamp,

davant una casa d’on, en el meu deliri,

m’he endut la pols, em postro.

Tot això és la meva pàtria, no Damasc.

(Cants de Mihiar el de Damasc, Trad. de Dolors Cinda i Pinós, 2010)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!