Prendre la paraula

jordimartifont

5 de maig de 2013
1 comentari

Enric Casasses al “Dents i ungles” de la Maria Romano

Dents i ungles (P68 29.04.13)

Enric Casasses
Textos: Canaris fosforescents (2001); Que dormim? (2002); Bes Nagana (2011)
Música: Pascal Comelade, Enric Casasses (“Allò”, “Mon pare fou”, “Terminal B”, “Amèrica”, “Petita escena nocturna”, “La manera més salvatge”, “La paraula aquesta de la fantasia”); Pascal Comelade (“Rue des soeurs noires”, “The great Ricardo Solfa”, “Elvis Loved Dogs”, “Under my thumb”, “Sense el ressó del dring”, “The Skatalan Logicofobism”, “El rei de la màgia”, “L’argot del soroll”, “O gran paralelo”); Santi Picó (“Wings of a Bird”, “La suite del caos”, “Celebration”, “Miskatonic III”, “Cinemascope”); Hafdis Bjarnadottir (“Szymon”).
Avui ens movem a ritme de Casasses, el trobador salvatge.

Si estic estona amb tu

quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
                            la pura essència meva
i és com si fos pecat 
                            esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat 
                            esser tan poc, tan pur
i quasi em sembla que ni m’atreviria
– com si estigués mal fet-
que no m’atreviré 
a complir 
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l’omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent
– Doncs posi’m el de cent, no?
I pim pim pim me’l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
(Que dormim?, 2002)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!