Prendre la paraula

Aquest cop, cal que ho acceptem, tot i que siguem més i més coordinades que en altres anys, no hem aconseguit ocupar cap centre educatiu per demà, una jornada en què precisament la mesura reivindicativa impùlsada per qui lluita per un ensenyament públic i de qualitat era aquesta. En tot cas, a molts altres llocs aixòsí que serà i potser ens hauríem de preguntar com és possible que enmig del procés de destrucció més gran decondicions de vida de els persones, l’únic que fem siguin representacions d’enfrontaments: Ells bé que van a sac, no? I nosaltres fent processons… D’aquí a uns anys ningú ho entendrà i es preguntarà o érem i, sobretot, on eren els i les qui es podien bellugar i van preferir descansar… de la mateixa manera que nosaltres no entenem com es va produir el genocidi de la diferència durant el nazisme davant dels ulls de milions de persones que van preferir irar cap a un altre lloc…