(Sisena col·laboració del Carles Ribas en aquest “Crema Londres…” de Prendre la Paraula)
L’elecció d’avui ha estat un pèl complicada. Gràcies a la xarxa he pogut descobrir la gran quantitat de cançons dedicades a la Margaret Thatcher, aquesta senyora de crepat impertorbable. També he comprovat que cap de les cançons que he descobert mostren una gran consideració per la finada, al contrari que els membres del govern britànic, que li donen sepultura amb honors militars i expressen les seves lloances sense pudor per una persona que va impulsar polítiques neoliberals agressives sense el més mínim escrúpol. El senyor Morrissey potser hauria estat satisfet d’avançar el decés uns quants anys, precisament quan va escriure aquesta cançó el 1988, ‘Margaret on the Guillotine’. No cal dir res més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!